Els tipus de deures escolars en el context de canvi cap a un aprenentatge competencial. Análisi dels deures escolars predominants al sisè curs d'Educació Primària a centres educatius de Catalunya
[cat] Aquesta investigació té com a objectiu analitzar els tipus de deures escolars predominants en un context de canvi educatiu cap a un model de l’aprenentatge competencial. Es planteja un estudi descriptiu i correlacional ex post facto, des d’un posicionament positivista, la recollida d’informaci...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2019 |
| Country: | España |
| Institution: | Universidad de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/151183 |
| Online Access: | https://hdl.handle.net/2445/151183 http://hdl.handle.net/10803/668718 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Competències bàsiques en educació Reforma de l'educació Deures escolars Educació primària Professors Competency based education Educational change Homework Primary education Teachers |
| Summary: | [cat] Aquesta investigació té com a objectiu analitzar els tipus de deures escolars predominants en un context de canvi educatiu cap a un model de l’aprenentatge competencial. Es planteja un estudi descriptiu i correlacional ex post facto, des d’un posicionament positivista, la recollida d’informació del qual es desenvolupa a partir de diverses fases, una d’exploratòria inicial que contempla la participació d’experts i les evidències científiques derivades de l’anàlisi de la bibliografia. Amb aquesta primera fase, a banda d’orientar-ne les següents, es descriu el paper dels deures educatius en el marc dels reptes actuals del sistema educatiu de Catalunya; s’identifiquen les variables associades als deures escolars; i es descriuen els trets fonamentals d’un model d’aprenentatge personalitzat i competencial. En una segona fase, es compta amb la participació de professorat-tutor de sisè curs d’Educació Primària, amb qui s’indaguen les variables associades als deures escolars que estableix; i es contrasten els tipus de deures escolars en funció de les escoles que s’han adherit al programa Escola Nova 21 i de les escoles que no, amb l’objectiu de valorar si hi ha relació entre les variables associades als deures escolars i l’adherència a aquest programa. Pel que fa als resultats de la investigació, a les escoles adherides al programa Escola Nova 21 hi predomina, entre d’altres aspectes, el propòsit de preparació, una dedicació d’entre quatre i cinc hores setmanals, la necessitat d’interacció amb altres persones per a la realització dels deures, l’atribució de beneficis no-acadèmics, l’avaluació posterior per part del mestre i també dels iguals, un fort compromís en realitzar-los, més adaptació a nivell d’alumne i de grup-classe, i el recurs més usual és el dispositiu informàtic per al tipus de format freqüent, la recerca- projecte. Mentre que a les escoles no adherides al mencionat programa hi predomina, en comparació amb l’altre conjunt de centres educatius, els propòsits de pràctica i extensió, una dedicació de menys de dues hores setmanals, la no-interacció amb d’altres persones per a la realització dels deures, l’atribució de beneficis acadèmics, l’avaluació immediata per part del propi estudiant, menys compromís per part de l’alumne en realitzar-los, menys adaptació a nivell d’alumne i de grup-classe, els recursos més usuals són material escolar i l’ús del llibre de text, entre d’altres aspectes. Els resultats perfilen tendències diferents en els centres educatius participants en aquesta recerca. Caldrà explorar en futurs estudis si aquests indicis es consoliden i es poden atribuir només a una tipologia de centres o si s’estenen amb l’onada de reflexió i canvi educatiu actual per incidir en la millora de l’aprenentatge de tots els infants. |
|---|