Etiologia, evolució i factors pronòstics de l'exacerbació aguda de la MPOC en una cohort de malalts ingressats.
La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) es caracteritza per episodis amb un empitjorament dels símptomes respiratoris, coneguts com agudització o exacerbació aguda. La causa de les exacerbacions agudes de la MPOC (EA-MPOC) és multifactorial, atribuint-se la meitat a infeccions respiratòries...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/400661 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/400661 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | MPOC EPOC COPD Agudització Agudización Exacerbation Hospitalització Hospitalización Hospitalization Ciències de la Salut 616.1 |
| Sumario: | La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) es caracteritza per episodis amb un empitjorament dels símptomes respiratoris, coneguts com agudització o exacerbació aguda. La causa de les exacerbacions agudes de la MPOC (EA-MPOC) és multifactorial, atribuint-se la meitat a infeccions respiratòries (50%), encara que també s'han relacionat a la pol·lució, als canvis de temperatura, i als al·lèrgens en un 30%, i un 26% a altres comorbiditats com la insuficiència cardíaca i el tromboembolisme pulmonar. S’ha descrit la importància de les EA-MPOC a l’evidenciar un impacte en l’estat de salut, un empitjorament de la funció pulmonar i un augment en la mortalitat. S'ha estudiat el paper de les bactèries en les EA-MPOC en nombrosos estudis relacionant-se amb la purulència de l'esput i associant-se a marcadors de la inflamació. En els últims 10 anys, l'aparició de noves tècniques diagnòstiques ha permès observar la relació amb els virus respiratoris. La identificació dels virus respiratoris com a causa d'EA-MPOC podria ajudar-nos a disminuir la utilització del tractament antibiòtic, per la qual cosa és d'importància la troballa de paràmetres clínics o analítics que poguessin orientar a aquesta etiologia davant nous casos d'EA-MPOC. En el treball que es presenta planteja els següents objectius: 1) Identificar l’etiologia de les infeccions respiratòries en pacients hospitalitzats per una EA-MPOC, utilitzant tècniques de diagnòstic viral a través del rentat nasofaríngic. 2) Buscar paràmetres clínics i analítics que poguessin orientar al seu diagnòstic, avaluant la utilitat de marcadors biològics en las infeccions respiratòries en pacients hospitalitzats per una EA-MPOC: la proteïna C reactiva (PCR), la procalcitonina (PCT) y la interleuquina-6 (IL-6). 3) Avaluar la utilitat de la fracció gamma del proteïnograma com a marcador pronòstic. 4) Analitzar l'impacte de l'EA-MPOC en una cohort de pacients MPOC en funció de paràmetres clínics i biològics pel que fa la seva evolució i mortalitat en un seguiment de fins a 10 anys. Entre el període d’estudi, d’abril de 2005 a març de 2007, es van identificar a l’Hospital de Mataró 718 pacients ingressats, dels que finalment es van estudiar 132 pacients amb una EA-MPOC segons els criteris d’inclusió i exclusió. Es va identificar l’etiologia de l’agudització en 48 pacients (36,3%), aïllant-se un agent bacterià en 34 pacients (25%), i un agent víric en 12 pacients (9,1%). En 2 pacients es va identificar una etiologia mixta (1,5%). Les bactèries més freqüents vam ser la P. aeruginosa i l’H. influenzae. Pel que fa a l’etiologia vírica, el més freqüent va ser el virus respiratori sincicial, amb un sol aïllament de virus influença. No es van trobar diferències clíniques o analítiques que poguessin orientar a l’etiologia de l’agudització, a excepció d’una limfopènia en els pacients amb etiologia vírica a l’ingrés hospitalari. Es va observar una bona correlació de la fracció gamma del proteïnograma amb el FEV1, i associant-se els nivells baixos amb criteris de gravetat (índex BODE i escala mMRC). Finalment, es van analitzar els factors pronòstics de recaiguda, i nova agudització i ingrés hospitalari en els següents mesos, observant variables descrites com el FEV1 i l’index BODE en els anàlisis univariats. Pel que fa a mortalitat a curt i llarg plaç, les variables observades han estat el FEV1; el test de marxa de 6 minuts; l’índex BODE; l’oxigenoterapia crònica domiciliària; i la pCO2, la PCR, la urea i la leucocitosi en el moment de l’ingrés. En l’anàlisi multivariat a 10 anys de seguiment, el tractament amb corticoids inhalats es manté com a factor pronòstic de mortalitat. |
|---|