Modelos de representación LGBTIQ+ en las ficciones audiovisuales seriadas y respuestas de las audiencias adolescentes
Aquesta investigació explora la representació LGBTIQ+ en ficcions seriades disponibles en serveis de vídeo sota demanda (VOD) des de la perspectiva de les audiències adolescents d'Espanya i Mèxic, amb l'objectiu de comprendre la manera com interpreten aquests continguts, quins models de re...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:322421 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/322421 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | LGBTIQ+ Adolescència Adolescence Adolescencia Comunicació intercultural Cross-cultural studies Comunicación intercultural Ciències Socials |
| Sumario: | Aquesta investigació explora la representació LGBTIQ+ en ficcions seriades disponibles en serveis de vídeo sota demanda (VOD) des de la perspectiva de les audiències adolescents d'Espanya i Mèxic, amb l'objectiu de comprendre la manera com interpreten aquests continguts, quins models de representació reconeixen i en quina mesura aquestes narratives poden incidir en la reducció del prejudici. Per això, aquest treball adopta un disseny metodològic mixt compost per dos estudis. El primer, qualitatiu, va recórrer a grups focals amb persones adolescents, on van participar un total de 35 persones (20 a Espanya i 15 a Mèxic), amb edats entre els 14 i els 21 anys (mitjana = 17,5). Aquest estudi permet identificar les característiques de representació més valorades per les joventuts, així com els contextos socioculturals que configuren els seus punts de vista. El segon, de tipus quasi-experimental, va avaluar els efectes actitudinals de dos tipus de relats específicament (victimització i no victimització de personatges lèsbics) mitjançant l'exposició a escenes audiovisuals breus de 3 minuts. Hi van participar 492 persones adolescents tardanes, amb edats entre els 18 i els 22 anys (mitjana = 20,16, DE = 1,4, Mdn = 20). Els resultats mostren que ambdues formes narratives poden activar processos d'implicació cognitiva i emocional, mediats per l'empatia, cosa que afavoreix actituds més positives envers les lesbianes. A més, a partir d'aquest estudi es van identificar patrons d'interpretació coincidents entre les persones adolescents d'ambdós països, la qual cosa suggereix que comparteixen formes similars d'interpretar les ficcions amb diversitat sexual-afectiva i de gènere. Aquesta tesi contribueix als estudis sobre representació LGBTIQ+ i recepció juvenil en mostrar, des d'un disseny mixt i comparat, que les audiències adolescents d'Espanya i Mèxic interpreten de manera activa i situada les històries LGBTIQ+ en la ficció seriada i que les seves respostes presenten coincidències rellevants. Així mateix, aquesta tesi evidencia que el potencial transformador d'aquestes representacions no resideix únicament en l'exposició al trauma, sinó també en la capacitat de les ficcions per generar ressonància emocional mitjançant relats quotidians, complexos i afectius. Finalment, aquest treball planteja la necessitat d'analitzar els processos de recepció com una qüestió culturalment compartida entre joventuts de diferents contextos, especialment en l'àmbit hispanoparlant, un dels entorns encara poc explorats i infrarepresentats en la literatura acadèmica internacional. |
|---|