Respiratory complications following SARS-CoV-2 infection
Des de la seva aparició a finals del 2019 a Wuhan, la malaltia zoonòtica causada per la COVID-19 s'ha disseminat ràpidament per tot el món. Tot i que molts casos són lleus o asimptomàtics, una proporció de pacients desenvolupa pneumònia per SARS-CoV-2, la qual pot derivar a llarg termini en div...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:321459 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/321459 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Infecció per SARS-CoV-2 SARS-CoV-2 Infection Infección por SARS-CoV-2 Complicacions respiratòries Respiratory Complications Complicaciones respiratorias Ciències de la Salut |
| Sumario: | Des de la seva aparició a finals del 2019 a Wuhan, la malaltia zoonòtica causada per la COVID-19 s'ha disseminat ràpidament per tot el món. Tot i que molts casos són lleus o asimptomàtics, una proporció de pacients desenvolupa pneumònia per SARS-CoV-2, la qual pot derivar a llarg termini en diverses complicacions pulmonars, tant a nivell parenquimàtic com de les vies aèries. Caracteritzar aquestes complicacions és fonamental, ja que en alguns casos poden requerir tractament per prevenir seqüeles permanents. En aquest context, resulta crucial fer un seguiment adequat després de l'alta hospitalària d'aquests pacients. Aquesta tesi doctoral va tenir com a objectiu estudiar la presència de complicacions respiratòries després d'una pneumònia per SARS-CoV-2 en base a l'afectació viral pròpia, al tractament agut administrat i a la presència de comorbiditats (asma bronquial) i avaluar la necessitat d'intervencions mèdiques addicionals per a aquestes complicacions. Es van plantejar cinc estudis. En primer lloc, es va avaluar l'impacte de la dexametasona durant la pneumònia per SARS-CoV-2 en les complicacions respiratòries; els pacients tractats amb dexametasona van presentar menys dispnea, millor funció pulmonar i menys signes de fibrosi en el seguiment evolutiu. En segon lloc, es va analitzar la prevalença i les característiques de l'afectació de les vies aèries, demostrant que l'afectació de les vies respiratòries era comuna entre els pacients hospitalitzats amb COVID-19 i s'associava amb més edat, antecedents de tabaquisme, menor índex de massa corporal (IMC) i comorbiditats cardiometabòliques. En tercer lloc, es va analitzar la prevalença de traqueomalàcia després de l'hospitalització per pneumònia per SARS-CoV-2; el 0,8 % dels pacients presentaven aquesta complicació. En quart lloc, es va comparar la incidència i gravetat de seqüeles respiratòries en pacients asmàtics i no asmàtics; no es van trobar diferències en la freqüència de seqüeles entre ambdós grups. No obstant això, els pacients asmàtics mostraven més engruiximent bronquial i/o traqueomalàcia, mentre que les bronquièctasis eren més comunes en no asmàtics. Finalment, es va dissenyar, en un cinquè estudi, un assaig clínic per determinar quina dosi de corticoides orals podria ser més útil per a una de les complicacions més freqüents de la COVID-19, com és la pneumònia organitzada. Es va demostrar que una dosi de 0,5 mg/Kg/dia en pauta descendent durant tres mesos és igual d'efectiva i amb menys efectes adversos que els esquemes clàssics de tractament d'aquesta entitat amb dosis superiors i una durada lliure de sis mesos. |
|---|