Tactical Deconfliction Model for Safe Integration of Small UAS into Civil Airspace
Els sistemes d'aeronaus no tripulades (UAS), també coneguts com a drons, són aeronaus que s'operen de manera remota o autònoma sense un pilot humà a bord. Els sistemes de gestió de conflictes d'UAS, també coneguts com a sistemes de resolució de conflictes, estan dissenyats per abordar...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:289172 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/289172 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | UAS DAA UTM Tecnologies |
| Sumario: | Els sistemes d'aeronaus no tripulades (UAS), també coneguts com a drons, són aeronaus que s'operen de manera remota o autònoma sense un pilot humà a bord. Els sistemes de gestió de conflictes d'UAS, també coneguts com a sistemes de resolució de conflictes, estan dissenyats per abordar i resoldre els conflictes que puguin sorgir durant l'operació de drons. Aquests sistemes es poden utilitzar per mitigar els riscos (per exemple, el risc de col·lisió) i garantir el funcionament segur i eficient dels drons en diversos entorns i escenaris. A nivell tàctic, els sistemes d'eliminació de conflictes amb drons, anomenats en aquesta tesi com a sistemes d'eliminació de conflictes tàctics (TD), poden utilitzar-se per a: • Supervisar i controlar els moviments de drons individuals en temps real per evitar col·lisions i altres tipus de conflictes. • Facilitar la comunicació i coordinació entre diferents drons i altres aeronaus, així com entre operadors de drons i controladors aeris. • Avaluar i gestionar els riscos potencials associats amb les operacions de drons individuals en temps real. Tot i la recerca en curs en la gestió del trànsit d'UAS i, en particular, en els sistemes d'eliminació de conflictes, els models, conceptes i mètodes actualitzats no són adequats per a tots els tipus i les operacions d'UAS. En aquest treball identifiquem dues raons principals que expliquen els desafiaments i la situació actual. La primera raó està relacionada amb la complexitat del problema: diferents tipus d'UAS (per exemple, UAS petits, multicòpters), diferents capacitats de rendiment, restriccions de l'espai aeri i restriccions reglamentàries. La segona raó està relacionada amb l'enfocament que estan seguint les diferents parts interessades per resoldre els desafiaments abans esmentats. La imatge actual mostra una manca d'enteniment comú, amb diverses entitats (per exemple, grups de recerca, parts interessades relacionades) treballant en sitges sense reconèixer la confusió existent i proposant conceptes nous sense considerar el context i la rellevància dels sistemes d'interès. Per posar remei a aquests problemes, vam proposar un marc general basat en principis d'enginyeria de sistemes, per proporcionar una estructura per organitzar i guiar el disseny de sistemes TD. Aquests marcs especifiquen diversos components o subsistemes que componen el sistema, així com les relacions i interaccions entre aquests components. A més, el marc s'utilitza per proporcionar un mètode de separació i mínims adequats per a operacions de petits UAS, en espai aeri de baixa altitud. |
|---|