Microanatomia comparada del nervi ciàtic i validació d'un nou biomarcador en injeccions intraneurals
Les lesions del nervi perifèric són un trastorn neurològic freqüent i en ocasions comporten una inadequada recuperació funcional, amb importants repercussions tant a nivell personal com social. La medicina translacional, tot i haver aprofundit en el coneixement d'aquesta patologia, no ha aporta...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:213637 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/213637 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Ciàtica Neuropaties per compressió Neurologia |
| Resumo: | Les lesions del nervi perifèric són un trastorn neurològic freqüent i en ocasions comporten una inadequada recuperació funcional, amb importants repercussions tant a nivell personal com social. La medicina translacional, tot i haver aprofundit en el coneixement d'aquesta patologia, no ha aportat una millora clínica rellevant en aquest tipus de pacients. L'etiologia és multifactorial però el possible dany associat a la realització dels bloquejos nerviosos en anestèsia requereix una consideració. Malgrat una major precisió tècnica amb la introducció de l'ecografia, segueixen produint-se puncions intraneurals inadvertides i això ha fet ressorgir antics debats d'important rellevància clínica sobre el seu potencial dany inherent. Recents estudis van començar a qüestionar aquesta teoria en demostrar que injeccions a nivell intraneural no només eren segures i no ocasionaven seqüeles nervioses sinó que a més podrien ser desitjables en certs casos per assegurar un bloqueig nerviós complet. És imprescindible disposar d'una medicina translacional que reprodueixi de forma fidedigna el model fisiopatològic de les lesions nervioses. Tradicionalment diversos models animals s'han utilitzat per a l'estudi de les possibles injeccions intraneurals; tanmateix, en comparar aquests estudis s'evidencia una metodologia heterogènia i, sobretot, pel que fa a l'espècie animal seleccionada. Els resultats són sovint contradictoris i comporta que sorgeixin dubtes sobre la seva validesa en l'humà. Per aquest motiu, es requereix identificar la validesa de diferents models animals comparant la seva morfologia, i impulsar el reconeixement dels diferents esdeveniments que puguin ocórrer en una injecció intraneural accidental que permetin una directa extrapolació a l'humà i l'avanç en aquest camp. Així mateix, hi ha descrits diferents marcadors i mètodes de tinció per poder realitzar estudis d'injeccions intraneurals i lesions nervioses, però no hi ha hagut una anàlisi crítica de la metodologia usada durant tot el procés de preparació de les mostres en relació a possibles alteracions i artefactes que puguin ocórrer, donant origen a unes conclusions inconsistents. Aquesta Tesi pretén analitzar el paper determinant de la medicina translacional i validar un nou biomarcador per aprofundir en l'estudi de les lesions nervioses. A la nostra hipòtesi plantegem que la variabilitat morfològica del nervi ciàtic entre diferents espècies evidència l'escàs valor que té l'extrapolació directa a partir de models animals que no hagin estat validats prèviament amb l'humà. Així mateix, els eritròcits heparinitzats com a nou marcador aporten més precisió en l'estudi de les injeccions intraneurals respecte a la tradicional tinta xinesa. En el primer estudi es va realitzar una anatomia comparada del nervi ciàtic en 6 espècies mamíferes, incloent l'humà, analitzant la microestructura a nivell histològic. En el segon i tercer estudi es va validar l'ús del nou biomarcador tant en humà com en espècies animals i es va avaluar el comportament tissular relacionat amb la injecció intraneural. Els resultats obtinguts demostren que l'arquitectura microanatòmica del nervi ciàtic en les espècies seleccionades difereix en les variables estudiades i podrien qüestionar els models animals utilitzats en diferents tipus d'estudi amb la pretensió d'extrapolar aquests resultats a l'humà. Considerem que la correcta elecció del model podria variar depenent de l'objectiu precís de cada estudi. Els resultats també demostren que la solució de sang heparinitzada és una alternativa més acreditada que la tinta xinesa. Per les seves característiques permet que s'adquireixin imatges nítides que permeten aplicar alts augments i analitzar amb detall els esdeveniments a les injeccions intraneurals. Així mateix, tot i realitzar de forma deliberada injeccions intraneurals, l'absència d'eritròcits dins dels fascicles ens porta a qüestionar el mite de les lesions intrafasciculares lligades indiscutiblement a les injeccions intraneurals |
|---|