Xarxes crítiques i polítiques públiques: els impactes del moviment per l’okupació a Catalunya i Madrid (1984-2009)
Aquesta tesi és una aproximació als estudis d’impacte polític dels moviments socials. Es parteix de la base d’una doble evolució paral·lela en els escenaris de govern i en les formes que prenen els moviments socials com a principals actors de l’acció col·lectiva en les actuals democràcies occidental...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2011 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/48643 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/48643 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Moviments Socials Polítiques públiques Participació Ciències Socials 32 |
| Sumario: | Aquesta tesi és una aproximació als estudis d’impacte polític dels moviments socials. Es parteix de la base d’una doble evolució paral·lela en els escenaris de govern i en les formes que prenen els moviments socials com a principals actors de l’acció col·lectiva en les actuals democràcies occidentals. Durant la dècada dels noranta es produeixen un seguit de canvis socials i polítics en les societats post-industrials i de la informació (Castells, 1998) que ens situen en nous paradigmes per l’anàlisi de les polítiques públiques i de l’acció col.lectiva. Per una banda, la crisi dels models tradicionals de govern, situa les polítiques públiques en escenaris de governança o govern en xarxa (Mayntz, 1993), i, per l’altra, sorgeix una nova generació emergent de moviments socials i noves formes d’interacció entre el poder polític i l’acció col·lectiva. Aquestes novetats ens emplacen a una reelaboració dels instruments analítics i conceptuals que històricament s’han produït tant des de la teoria de polítiques públiques com des de la teoria de moviments socials, per tal d’explicar a través de quins mecanismes, podem parlar d’una inserció efectiva de l’acció col.lectiva en les polítiques públiques als inicis del s. XXI. Dit d’una altra manera, les grans transformacions estructurals en què es troben immersos avui els països capitalistes avançats -en plena transició del model industrial cap a societats de la informació i el coneixement- exerceixen forts impactes de canvi sobre tres aspectes claus i interrelacionats de la realitat política. En primer lloc, les agendes públiques i de govern s’amplien cap a temàtiques radicalment noves (com la temàtica de Joventut). D’altra banda, les formes de l’acció col·lectiva crítica van estructurant xarxes d’acció més enllà de les formes partidistes i movimentistes clàssiques. I, finalment, els espais d’interacció entre actors públics i socials van explorant noves maneres de regular i gestionar els conflictes col·lectius. El repte d’analitzar i interpretar aquests impactes ha forçat un procés d’innovació teòrica i conceptual de gran abast que afetca, com a mínim, a tres aspectes cabdals. Per començar, la teoria de moviments socials revisa els seus instruments per tal d’analitzar els moviments novíssims i les emergents xarxes d’acció col·lectiva crítica. A continuació, la teoria de polítiques públiques entra de ple en el nou escenari de la governança com a marc referencial superador de l’anterior escenari de govern tradicional. Per acabar, la teoria de la democràcia, reelabora els seus supòsits a la llum dels nous instruments d’innovació democràtica-participativa. Per tal d’abordar aquests fenòmens, s’ha realitzat un estudi empíric de l’impacte del moviment per l’okupació en les polítiques públiques a dos territoris de l’Estat espanyol, Catalunya i Madrid, durant 25 anys, els que van de 1984 fins 2009. Efectivament, l’okupació ha estat un fenomen freqüentment desconegut, incomprès i reprimit, tot i que si donem un cop d’ull a les fonts teòriques i metodològiques que s’adopten habitualment per analitzar els moviments socials, veurem que son perfectament aplicables al moviment per l’okupació. Per tal d’estudiar la incidència del moviment, partirem d’una anàlisi històrica i comparativa, que avaluarà en paral·lel les evolucions del propi moviment i les de les polítiques públiques. L’estratègia metodològica i les tècniques utilitzades per desenvolupar l’estudi han estat predominantment qualitatives. D’altra banda, s’han utilitzat algunes dades quantitatives, sobretot per a dur a terme l’anàlisi de premsa sobre el moviment per l’okupació. La tècnica base de l’estudi ha estat l’entrevista semiestructurada i en profunditat a vint activistes del moviment per l’okupació, tot i que també s’han realitzat entrevistes a tècnics i polítics municipals i autonòmics, així com a membres del teixit associatiu. Per a seleccionar la mostra de les entrevistes, s’ha realitzat prèviament observació participant, la qual cosa ha portat també a explorar metodologíes com la investigació acció participativa o la recerca activista. Finalment i a la llum del marc teòric, s’ha portat a terme una variant de l’anàlisi del discurs per tal de treballar el material recopilat en les entrevistes. La tesi s’estructura en tres parts. La primera, que consta de tres capítols, desenvolupa i readapta eines teòriques i analítiques tant des de la perspectiva de l’anàlisi de polítiques públiques com des de la teoria de moviments socials. El primer capítol revisa les teories de moviments socials, cercant elements per a l’estudi del seu impacte. El segon es centrarà en les aportacions que provenen del camp de l’anàlisi de polítiques públiques i que expliquen el canvi dels escenaris de govern tradicional als de governança, avançant les implicacions que això té per a l’acció col·lectiva i els moviments socials. Es parteix des d’una perspectiva crítica amb un context de globalització neoliberal i de retirada dels Estats del Benestar. La segona part de la tesi és el resultat d’un treball empíric sobre l’evolució del moviment per l’okupació, i dels seus impactes polítics a Catalunya i Madrid en els darrers 25 anys, S’estructura, com la primera, en tres capitols. El primer (capítol 4) actua de marc socio-històric, mentre que els altres dos, fan referència a amdòs casos d’estudi: el cinqué està dedicat al cas de Catalunya i el sisé al de Madrid. Catalunya i Madrid esdevenen dos casos ideals per a comparar ja que presenten una sèrie de característiques similars, però són també prou diferents i ens donen diversitat en les configuracions de les variables explicatives del nostre model analític. Així, tant Madrid com Catalunya tenen una metròpoli dominant i comparteixen el fet de ser els territoris amb més espais urbans abandonats i amb uns preus més alts de l’habitatge. Ambdós són també espais de forta tradició de mobilització social i prou densos per a trobar massa crítica en l’expressió de qualsevol contradicció política. Amb la tercera part es cobreixen dos objectius. En primer lloc, el capítol 7 explicita les principals conclusions a les que ha arribat aquesta tesi a nivell teòric, conceptual i epistemològic. Finalment, en el capítol 8 es contrasten els dos estudis empírics amb una anàlisi comparativa dels principals resultats. Així mateix, es desenvolupen unes conclusions generals sobre l’impacte del moviment per l’okupació en les polítiques públiques a l’Estat espanyol. En definitva, amb aquesta tesi doctoral es pretén generar un espai de reflexió teòrica i de recerca empírica que connecti els elements de canvi en les teories de moviments socials i de l’anàlisi de les polítiques públiques, i aprofundeixi a través d’un cas concret. L’objectiu d’aquesta tesi és, doncs, analitzar els espais d’acció col·lectiva crítica més innovadors, com és el cas del moviment okupa i la seva xarxa, des de l’angle de la seva incidència en els nous camps de la política pública, (en aquest cas, i sobretot, els de Joventut i Habitatge) , per mitjà de processos d’interacció que entren de ple en les noves concepcions d’una governança radicalment democràtica. Aquesta tesi posa fi a una llarga trajectòria doctoral que començà amb la tesina sobre el moviment per l’okupació a Catalunya, l’any 2001. Ara bé, no es tracta d’un punt i final, ja que en el decurs de la tesi s’ha acumulat prou material i interès per seguir cap a diverses fites en un futur post-doctoral. Per exemple, resta per fer un estudi comparatiu dels impactes de l’okupació en les polítiques públiques a Catalunya i a l’Estat espanyol, amb els que es produeixen a Holanda, Suïssa, Alemanya, Gran Bretanya o Itàlia. |
|---|