L'Eixample de Barcelona
El projecte d'eixample d'Ildefons Cerdà per al pla de Barcelona proposava un traçat il·limitat basat en una retícula moderna de carrers amplis i grans illes edificades. Una característica del traçat era l'homogeneïtat de la forma urbana. Factors com l'activitat agrícola prèvia, p...
| Autores: | , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:282529 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/282529 https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/dag.840 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Urbanisme Creixement urbà Eixample Barcelona Urbanism Urban pattern Expansion plan Urbanismo Crecimiento urbano Ensanche |
| Sumario: | El projecte d'eixample d'Ildefons Cerdà per al pla de Barcelona proposava un traçat il·limitat basat en una retícula moderna de carrers amplis i grans illes edificades. Una característica del traçat era l'homogeneïtat de la forma urbana. Factors com l'activitat agrícola prèvia, però, van condicionar el creixement de l'Eixample en dos teixits urbans diferenciats. D'una banda, es fa referència a l'eixample central, sobre un sòl agrícola de secà de baixa qualitat, que va formalitzar una illa amb edificació residencial perimetral i usos productius a la planta baixa i el pati interior. De l'altra, hi ha el Poblenou, més resistent al canvi d'ús pel valor del sòl agrícola de regadiu i per l'aïllament que implicava el sistema ferroviari, que va formalitzar un model amb edificació de poca alçada i una ocupació total del sòl. L'objectiu d'aquest article és fer un estudi comparatiu dels dos models de desenvolupament d'eixample a partir de la revisió històrica de la seva evolució, però també de l'anàlisi d'indicadors sobre la seva morfologia urbana actual. |
|---|