Absorció i metabolisme intestinal de l’àcid maslínic, un component bioactiu de l’Olea europaea L. Efecte quimiopreventiu sobre lesions preneoplàsiques en còlon de rata
L’àcid maslínic és un component bioactiu present en un ampli ventall de fonts naturals, des de plantes emprades en medicina tradicional asiàtica fins a fruites i verdures de consum habitual en el marc de la dieta mediterrània. Entre altres efectes biològics atribuïts a aquest triterpè pentacíclic de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2015 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositório: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/285934 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/285934 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Absorció intestinal Absorción intestinal Intestinal absorption Metabolisme Metabolismo Metabolism Càncer colorectal Cáncer colorectal Colorectal cancer Àcid maslínic Ácido maslínico Maslinic acid Ciències de la Salut 612 |
| Resumo: | L’àcid maslínic és un component bioactiu present en un ampli ventall de fonts naturals, des de plantes emprades en medicina tradicional asiàtica fins a fruites i verdures de consum habitual en el marc de la dieta mediterrània. Entre altres efectes biològics atribuïts a aquest triterpè pentacíclic destaquen l’antitumoral, antidiabètic, antioxidant, neuroprotector i antiparasitari. Actualment, però, són pocs els estudis que han caracteritzat l’àcid maslínic in vivo. Per aquest motiu, els objectius de la present tesi han inclòs l’avaluació de la seguretat d’aquest compost després de la seva administració oral així com també l’estudi de la seva absorció intestinal, lligada amb les concentracions que s’assoleixen tant en plasma com en la llum intestinal i amb el seu efecte sobre lesions preneoplàsiques en còlon. L’assaig de toxicitat subaguda ha posat de manifest que l’administració oral repetida d’àcid maslínic (50 mg/kg) a ratolins durant 28 dies no provoca alteracions en el pes corporal ni en les variables hematològiques i bioquímiques. L’anàlisi histopatològica dels principals òrgans tampoc no ha evidenciat signes de toxicitat derivats de l’exposició al triterpè. Un cop establerta l’absència d’efectes adversos s’ha desenvolupat un mètode de cromatografia de líquids d’alta eficàcia (HPLC) per a la determinació de l’àcid maslínic en plasma de rata, mitjançant el qual aquest compost s’ha quantificat fins a 60 min després de la seva administració oral (50 mg/kg). Les concentracions plasmàtiques s’han ajustat a un model farmacocinètic monocompartimental, a partir del qual s’ha estimat una Cmax de 3,74 µM i una Tmax de 18,0 min. Seguidament s’ha optimitzat i validat un mètode d’HPLC acoblada a espectrometria de masses (HPLC‐MS) per a la determinació de l’àcid maslínic en el contingut intestinal de rata. El mètode s’ha aplicat a mostres obtingudes d’animals que han rebut el triterpè (1, 2 o 5 mg/kg) per via oral durant dos dies consecutius i s’ha vist que la major concentració es troba en el cec, seguit del còlon i l’ili. A més, mitjançant espectrometria de masses d’alta resolució (HPLC‐APCI‐LTQ‐Orbitrap‐MS) també s’han identificat els principals metabòlits de l’àcid maslínic en aquestes mostres. El triterpè és sotmès a reaccions de fase I, concretament hidroxilacions i deshidrogenacions en diferents combinacions que donen lloc a onze derivats. L’estudi de l’absorció intestinal de l’àcid maslínic emprant la tècnica dels sacs evertits i la perfusió en jejú de rata ha mostrat que el compost travessa la paret intestinal per difusió simple, sense implicació de mecanismes de transport actiu, amb una constant aparent de difusió (Kd) de 6,95 µL/5 min∙mg pes sec, indicativa d’una baixa absorció. Així, donat que el còlon és un dels teixits diana de l’àcid maslínic, se n’ha avaluat l’activitat quimiopreventiva en rata en un model de lesions preneoplàsiques induïdes per 1,2‐ dimetilhidrazina. El tractament amb el triterpè a diferents dosis oral (5, 10 o 25 mg/kg) durant 49 dies, tant en mascles com en femelles, ha reduït l’aparició de focus de criptes aberrants en un 22–35% i un 21–29%, respectivament. En resum, els resultats obtinguts en la present tesi doctoral evidencien que l’àcid maslínic pot administrar‐se per via oral amb seguretat, que la seva absorció intestinal té lloc per un procés de difusió simple i que administrat com a ingredient funcional o nutracèutic podria exercir, entre altres, un efecte protector durant les primeres etapes del desenvolupament del càncer de còlon. |
|---|