On Education, Open Innovation and Economic Growth
L'acumulació de capital humà i l'avenç tecnològic són uns dels principals motors del creixement econòmic. L'acumulació de capital humà genera creixement directament, ja que és un factor productiu. També contribueix a augmentar el progrés tecnològic i, per tant, augmentar la productivi...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Publication Date: | 2020 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Language: | English |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:241171 |
| Online Access: | https://ddd.uab.cat/record/241171 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Educació Innovació oberta Creixement econòmic Educación Education Innovación abierta Open innovation Crecimiento económico Economic growth Ciències Socials |
| Summary: | L'acumulació de capital humà i l'avenç tecnològic són uns dels principals motors del creixement econòmic. L'acumulació de capital humà genera creixement directament, ja que és un factor productiu. També contribueix a augmentar el progrés tecnològic i, per tant, augmentar la productivitat total dels factors, implicant una producció més eficient i un major creixement econòmic. A part de l'educació, el learning-by-doing (aprendre mitjançant la pràctica) també contribueix a l'acumulació de capital humà. De fet, l'aparició recent de la innovació oberta ha facilitat la difusió del coneixement i, per tant, ha promogut l'acumulació de capital humà. Aquesta tesi pretén analitzar com les polítiques públiques d'educació afecten l'acumulació de capital humà i com l'aparició dels béns oberts i la innovació oberta afecten a la competència en I+D i, per tant, al creixement econòmic. Al capítol 2, analitzem com, quan les persones s'han d'autofinançar la seva educació, les polítiques públiques (un fons públic de préstecs i la deduïbilitat diferida de les despeses d'educació) afecten al creixement en una economia de generacions successives on hi ha restriccions d'endeutament per a les persones. Mostrem que els préstecs públics afecten positivament al creixement de l'economia quan no hi ha restriccions d'endeutament, mentre que la deduïbilitat fiscal afecta al creixement depenent de la magnitud dels préstecs públics i de la deduïbilitat fiscal. Quan les persones tenen restriccions d'endeutament, els préstecs públics afecten positivament al creixement mentre que la deduïbilitat fiscal no afecta al creixement. Ambdues polítiques governamentals afecten a l'operativitat de la restricció d'endeutament i, per tant, poden canviar l'economia de no tenir restricció d'endeutament a sí tenir-ne, o viceversa. Al capítol 3, estudiem com els béns oberts afecten a l'economia a llarg termini. Modelitzem una economia amb béns oberts i privats on els individus han de destinar el seu temps a l'adquisició de capital humà, treballar al sector dels béns privats i desenvolupar béns oberts. Incorporem les característiques dels béns oberts al problema de maximització de l'individu i examinem com afecta al creixement econòmic la quantitat de temps que dediquen les persones a desenvolupar béns oberts en lloc de treballar al sector de béns privats o acumular capital humà. També examinem el problema del planificador social i la seva diferència amb l'assignació de mercat. El capítol 4 té com a objectiu estudiar com els diferents tipus d'activitats d'I+D (codi obert, imitació i I+D convencional) afecten a la innovació i, per tant, a l'economia a llarg termini. Modelitzem una economia amb béns estandarditzats i béns amb diferents nivells de qualitat on les persones tenen preferències no homotètiques i assignen el seu pressupost entre els béns estandarditzats i els béns amb diferents nivells de qualitat. Suposem un continu d'indústries amb un duopoli a cada indústria. Tant els líders de la indústria com els seguidors inverteixen en I+D. Els líders tecnològics inverteixen en I+D per obtenir més beneficis provinents de tenir més qualitat i per reduir el risc de ser copiats o superats pels seguidors o els nous entrants. Els seguidors inverteixen en I+D per aconseguir igualar la qualitat dels líders o per assolir el lideratge tecnològic. Incorporem les característiques de l'I+D convencional, la còpia i la innovació oberta en els problemes de maximització de les empreses que produeixen diferents nivells de qualitat i examinem com la innovació oberta afecta a les inversions en I+D de les empreses amb diferents nivells de qualitat i els seus efectes sobre el creixement econòmic. |
|---|