Neurobiological factors associated with treatment response and resistance in Major Depression
La depressió és una malaltia heterogènia que afecta una part substancial de la població mundial en algun moment determinat de la seva vida. En els casos lleus, la gent pot sentir tristesa i apatia durant diversos dies per les coses que li agradava fer a la vida quotidiana, mentre que en els casos gr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:241170 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/241170 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Depressió Depresión Depression Psiquiatria Psiquiatría Psychiatry Neurociències Neurociencia Neuroscience Ciències de la Salut |
| Sumario: | La depressió és una malaltia heterogènia que afecta una part substancial de la població mundial en algun moment determinat de la seva vida. En els casos lleus, la gent pot sentir tristesa i apatia durant diversos dies per les coses que li agradava fer a la vida quotidiana, mentre que en els casos greus la persona pot necessitar una combinació d'antidepressius i psicoteràpia durant diversos anys. En aquests darrers casos, iniciar el tractament tard, per diversos factors com ara un diagnòstic poc clar, pot dificultar les possibilitats futures d'èxit. Fins el moment, el diagnòstic es basa en un examen clínic dels símptomes exposats. El principal problema ve del fet esmentat que, tot i que la depressió té subtipus altament heterogenis, els metges encara no tenen el coneixement precís dels factors neurobiològics associats, i especialment dels de la depressió resistent al tractament. En aquests casos, el tractament estàndard d'assaig i error amb antidepressius pot tenir resultats perjudicials per a la salut mental del pacient, així com per a la societat si se'n mesuren les pèrdues econòmiques per absència a la feina i el cost d'un tractament més llarg. Per tant, es fa necessari esbrinar els factors neurobiològics associats a la resposta i resistència al tractament per proporcionar pistes per a un tractament dirigit amb més precisió i augmentar la taxa de resposta. Aquesta tesi se centra a crear i ampliar el coneixement existent proporcionant proves de nous marcadors genètics, epigenètics i de neuroimatge per a la resistència al tractament, especialment els relacionats amb la inflamació. El primer estudi va explorar 153 pacients deprimits que es van puntuar en funció del seu nivell de resistència i, en funció d'això, es van dividir en dos grups: resistents i no resistents. Les dues mostres es van comparar en diverses anàlisis genètiques (al·lel, genotip, haplotip) i epigenètiques (estat de metilació). Els resultats van suggerir que les variants dels gens IL-1β, IL-6 i IL-6R es podrien associar a la resistència. El segon estudi va investigar possibles alteracions neuroquímiques glutamatèrgiques associades a una pitjor resposta mesurada amb espectroscòpia de ressonància magnètica. Cinquanta pacients van proporcionar mostres per genotipar i es van sotmetre a un protocol estandarditzat per adquirir nivells metabòlics a la zona ventromedial de l'escorça prefrontal. Els resultats van mostrar que una de les mutacions genètiques examinades situada a la zona promotora del gen IL-1β podria estar associada amb un augment dels nivells glutamatèrgics i una major resistència al tractament. En conclusió, els resultats d'ambdós estudis suggereixen que la depressió resistent al tractament podria representar un subtipus separat caracteritzat per factors neurobiològics específics. El gen IL-1β, juntament amb el complex de gens IL-6 / IL-6R semblen tenir un paper específic en la resposta als antidepressius, de manera que proporcionen una gran oportunitat per a més investigacions i objectius provisionals per desenvolupar nous tractaments personalitzats en un futur proper. |
|---|