El Magnificat BWV 243 de Johann Sebastian Bach i el Magnificat HRWV 43 de Gottlob Harrer
La segona versió del Magnificat de Bach s'interpretà, presumiblement, a Dresden el juliol de 1733 i conjecturo que el Magnificat de Harrer s'interpretà a Varsòvia el 1734, ambdós en l'àmbit dels actes litúrgics de la cort. Aquesta proximitat temporal i territorial serveix de base per...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:273529 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/273529 https://dx.doi.org/urn:doi:10.2436/20.1003.01.97 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | J. S. Bach G. Harrer Magnificat Darrer Barroc Estil galant Late Baroque Galant style |
| Sumario: | La segona versió del Magnificat de Bach s'interpretà, presumiblement, a Dresden el juliol de 1733 i conjecturo que el Magnificat de Harrer s'interpretà a Varsòvia el 1734, ambdós en l'àmbit dels actes litúrgics de la cort. Aquesta proximitat temporal i territorial serveix de base per a establir la comparació entre les dues obres. S'hi afegeix el fet que Harrer, l'any 1750, fou el successor de Bach al capdavant de la Thomaskirche de Leipzig. Utilitzo la comparació com a mètode, analitzo els aspectes sonors, formals i la relació entre música i text dels magnificats. Mostro la diferència de proporcions de les obres; consta tomés riquesa i versatilitat tímbrica en Bach que en Harrer; estudio com es coordina la tradició i la innovació, en un moment de canvi estètic i de simultaneïtat d'estils, barroc i galant. Concloc que el tractament dels dos magnificats és molt diferent; patentitzo les inno vacions de Bach respecte a Harrer, que es mostra més lligat a la tradició barroca de la poli coralitat. |
|---|