Structure and functions of the adhesion complex and P116 potein of Mycoplasma pneumoniae and Mycoplasma genitalium
Mycoplasma genitalium (Mge) és un bacteri de transmissió sexual implicat en diverses patologies urogenitals com la uretritis en homes i cervicitis i malaltia inflamatòria pèlvica en dones. A més, Mge s'ha associat amb el part prematur, l'avortament espontani i l'adquisició del VIH. D&...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305493 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/305493 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Micoplasmes Myoplasmas Micoplasmas Adhesió-Motilitat Adhesion-Motility Adhesión-Motilidad Tropisme Tropism Tropismo Ciències Experimentals |
| Sumario: | Mycoplasma genitalium (Mge) és un bacteri de transmissió sexual implicat en diverses patologies urogenitals com la uretritis en homes i cervicitis i malaltia inflamatòria pèlvica en dones. A més, Mge s'ha associat amb el part prematur, l'avortament espontani i l'adquisició del VIH. D'altra banda, Mycoplasma pneumoniae (Mpn) és un patogen humà responsable de les infeccions del tracte respiratori superior i inferior. S'estima que aquest bacteri és responsable de fins al 40% de les pneumònies adquirides a la comunitat en persones de totes les edats. Notablement, a diferència d'altres patògens respiratoris importants, encara no hi ha una vacuna per aquest patogen. Mge i Mpn tenen el genoma més petit de qualsevol microorganisme capaç d'autoreplicar-se i l'interès per aquest patogen està augmentant en els últims anys a causa de la seva creixent prevalença. En aquest context, la ràpida aparició de resistència als antibiòtics documentada tant en Mpn com en Mge, també posa l'accent en la urgència per al desenvolupament d'estratègies terapèutiques alternatives. Molts patògens bacterians depenen d'estructures superficials dedicades i capaces de mediar l'adhesió als receptors diana de l'hoste per establir infeccions reeixides. L'adhesió de Mge i Mpn a les cèl·lules diana hostes està mediada a través d'un complex d'adhesió anomenat Nap, que és essencial per a la infectivitat. El Nap és un dímer transmembrana format per heterodímers de dues adhesines, ortòlogues entre ambdues espècies, que medien l'adhesió als receptors sialidats. En els capítols I, II, III i IV d'aquesta tesi, hem estudiat en profunditat la funció del principal complex d'adhesió de Mge i Mpn, aconseguint una millor comprensió dels mecanismes d'adherència i motilitat per lliscament d'aquests patògens humans. Amb aquesta finalitat, hem utilitzat eines de biologia molecular i anàlisis in vivo combinades amb informació estructural obtinguda per cristal·lografia, Cryo-EM, Cryo-ET, espectroscòpia RMN i estudis computacionals. La informació obtinguda podria obrir el camí al desenvolupament de noves estratègies per combatre aquestes infeccions bacterianes basades en la inhibició de l'adherència. D'altra banda, al capítol VI, hem aportat un anàlisi estructural i funcional exhaustiva de la proteïna P116 de Mpn no caracteritzada prèviament, demostrant que aquesta proteïna no és una adhesina, obrint així el camí per determinar la seva funció. En conjunt, aquest estudi proporciona una caracterització extensa del mecanisme de motilitat i l'adhesió a les cèl·lules epitelials diana que presenten Mge i Mpn. A més, aquests resultats poden ampliar el coneixement sobre la interacció d'aquests bacteris amb les cèl·lules diana humanes, oferint coneixements funcionals importants i noves possibles estratègies terapèutiques per controlar les infeccions per micoplasmes. |
|---|