Migraine molecular phenotyping through the study of the calcitonin gene-related peptide: towards precision medicine
S’estableix que el pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina (CGRP) juga un paper essencial en la fisiopatologia de la migranya i que el bloqueig del CGRP es una revolució en el tractament preventiu de la migranya amb resultats clínics excel·lents. Aquesta tesi es compon de dos articles amb con...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/688761 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/688761 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Neurologia Neurología Neurology Cefalea Headache Migranya Migraña Migraine Ciències de la Salut 00 |
| Sumario: | S’estableix que el pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina (CGRP) juga un paper essencial en la fisiopatologia de la migranya i que el bloqueig del CGRP es una revolució en el tractament preventiu de la migranya amb resultats clínics excel·lents. Aquesta tesi es compon de dos articles amb continuïtat entre aquests. Al primer treball es desenvolupa la metodologia més adequada per quantificar el CGRP en saliva de dones joves amb migranya episòdica de baixa freqüència, i es procedeix a l’anàlisi longitudinal a través de les diferents fases de l’atac de migranya. Al segon article, aplicant la mateixa metodologia, s’augmenta el nombre de participants amb més varietat en termes de sexe (s’inclouen homes), freqüència de migranya (s’inclouen pacients amb migranya episòdica d’alta freqüència (MEAF) i migranya crònica (MC) )) així com presència de comorbiditats (símptomes depressius). A més, s’estableix la relació entre els nivells moleculars de CGRP i el tractament amb un anticòs monoclonal anti-CGRP (erenumab 140 mg). Al primer treball es troba que la quantificació de CGRP en saliva és més fiable que en plasma, que les participants amb migranya tenen nivells més elevats de CGRP que els controls entre atacs i que els nivells fluctuen al llarg de l’atac de migranya, diferenciant atacs en què s’eleven de forma clara aquests nivells i atacs en què passa el contrari. Això permet diferenciar dos perfils clars de pacients. Aquells que tenen atacs en què s’eleva el CGRP, a més presenten símptomes clínics de foto i sonofòbia. En el segon treball trobem que el CGRP en saliva és reproduïble, que la presència de símptomes depressius augmenta els nivells de CGRP, que els nivells basals són capaços de diferenciar HFEM i CM dels controls sans així com predir la resposta al tractament amb erenumab en alguns pacients (HFEM, no CM). Finalment, també es demostra que el tractament amb anti-CGRP és capaç de modular els nivells d’aquesta molècula de manera que convergeixen després de 3 mesos de tractament. Per això, aquesta tesi doctoral recolza la quantificació del CGRP en saliva com a potencial biomarcador diagnòstic en migranya, predictiu i de resposta terapèutica al tractament amb anticossos monoclonals anti-CGRP, cosa que representa un pas endavant en el desenvolupament de la medicina de precisió en aquesta malaltia. Aquesta tesi doctoral té una aplicació translacional. La quantificació de CGRP en saliva és un mètode no invasiu i es pot fer a la consulta. Actualment, el diagnòstic de la migranya és clínic, els tractaments específics estan indicats en funció d’unes condicions de finançament, que no en funció de les característiques del pacient. |
|---|