| Sumario: | En el llibre Flors del Calvari, és una obra de referència de Verdaguer que reflecteix la crisi que havia començat el 1893 i que s'havia intensificat el 1895 amb la fugida de la Gleva cap a Barcelona i la suspensió a divinis. El drama va trobar ressò en la creació poètica i les circumstàncies biogràfiques van accentuar l'evolució de la seva escriptura cap a una literatura del jo. Flors del Calvari, mostra la profunditat de l'experiència viscuda, amb un pròleg ben travat, dos poemes introductoris centrats en Crist i el poeta, i 228 composicions distribuïdes en tres seccions. Hi trobem des de textos que són expressió del ressentiment fins als que són cants espirituals adreçats a la divinitat («Sum vermis» o «Al crucifix»), passant per breus corrandes.
|
|---|
