Subclinical atherosclerosis in chronic kidney disease and diabetes
La malaltia cardiovascular és la primera causa de morbiditat i mortalitat mundial. Els individus amb diabetis i malaltia renal crònica (MRC) presenten un major risc d’esdeveniments cardiovasculars (ECV) respecte a la població general. En la diabetis, l’increment de el risc cardiovascular és heteroge...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670707 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/670707 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Malaltia ateromatosa subclìnica Atherosclerosis subclínica Subclinical atherosclerosis Diabetis Diabetes Malaltia renal crònica Enfermedad renal crónica Chronic kidney disease Ciències de la Salut 616.1 |
| Resumo: | La malaltia cardiovascular és la primera causa de morbiditat i mortalitat mundial. Els individus amb diabetis i malaltia renal crònica (MRC) presenten un major risc d’esdeveniments cardiovasculars (ECV) respecte a la població general. En la diabetis, l’increment de el risc cardiovascular és heterogeni i s’ha relacionat amb el grau d’afectació renal. D’altra banda, els algoritmes tradicionals per calcular el risc cardiovascular no traslladen amb suficient precisió el risc futur de ECV. L’avaluació de l’aterosclerosi subclínica (AS) mitjançant ecografia multiterritorial representa una eina vàlida per refinar el risc cardiovascular. El propòsit d’aquesta tesi va ser analitzar mitjançant ecografia multiterritorial la prevalença, distribució i progressió de AS, així com factors de risc associats, en una àmplia cohort de pacients, sense malaltia cardiovascular, amb MRC i amb i sense diabetis. Posteriorment, es va avaluar el valor pronòstic de l’AS per determinar la incidència d’ECV en aquesta població d’alt risc. Inicialment, es van analitzar les dades dels subjectes amb MRC, amb diabetis i sense diabetis, de la cohort de l’estudi NEFRONA reclutats a l’inici de l’estudi i que van assistir a la visita de control als 24 mesos. Després de realitzar un estudi ultrasonogràfic carotidi i femoral tant en la visita inicial com en la de seguiment, es va avaluar la correlació de factors de risc associats amb prevalença i progressió de placa mitjançant anàlisi multivariables. Així mateix, es va realitzar una altra anàlisi amb tots els subjectes de l’estudi, amb i sense diabetis, reclutats inicialment i als quals se’ls va seguir durant 48 mesos. Durant el període de seguiment es van registrar els ECV incidents. Es van utilitzar anàlisis bivariades i anàlisi de model de riscos competitius de Fine-Grey per a l’estudi estadístic. L’índex C es va estimar per als models de risc resultants amb més potència. Com a resultats, es va observar que la proporció d’individus amb placa basal va ser més gran entre els subjectes amb diabetis. Els subjectes amb diabetis també van presentar amb més freqüència l’afectació amb placa de més de dos territoris vasculars. També es va observar més progressió de placa entre els individus amb diabetis. Després de realitzar l’anàlisi multivariable, es va demostrar que la presència de placa basal s’associava amb l’edat, el gènere masculí, l’hàbit tabàquic i la diàlisi en els subjectes sense diabetis mentre que, en els subjectes amb diabetis, la presència de placa basal es associar tan sols a l’edat i al gènere masculí. La progressió de placa es va associar a l’edat, a el nombre de territoris amb placa basal, a l’hàbit tabàquic i a la diàlisi en els dos grups. Es van registrar un total de 107 ECV entre els subjectes sense diabetis (19.58 per 1000 anys-persona) i 96 entre els subjectes amb diabetis (44.44 per 1000 anys-persona). El model que millor va predir futurs ECV en individus sense diabetis contenia les variables: edat, 25-OH vitamina D i nombre de territoris amb placa basal. Entre els participants amb diabetis el model més robust en predir ECV incidents contenia tan sols la variable nombre de territoris amb placa basal. Per a tots dos models, l’índex estadístic C, estimat als 24 i als 48 mesos, va ser superior a 0.70. La AS és més prevalent, comporta major càrrega i és més progressiva en individus amb MRC i diabetis. En aquests subjectes, la diabetis supera altres factors de risc descrits. Així mateix, la càrrega d’AS és el predictor més potent de futurs ECV en individus amb diabetis i MRC. La detecció precoç de càrrega AS mitjançant ultrasonografia multiterritorial podria millorar la predicció de ECV en aquesta població. |
|---|