Hemorragia remota secundaria al tratamiento fibrinolítico endovenoso en el ictus isquémico: frecuencia, factores de riesgo y pronóstico
L'hemorràgia remota (RPH) és una complicació infreqüent i poc coneguda secundària al tractament amb fibrinòlisi endovenosa en pacients amb ictus isquèmic. Les principals hipòtesis relacionen la RPH amb l'angiopatia amiloide cerebral, i l'associen amb un mal pronòstic funcional i vital...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670152 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670152 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ictus Stroke Hemorràgia cerebral Hemorragia cerebral Intracerebral hemorrhage Fibrinòlisi Fibrinólisis Fibrinolysis Ciències de la Salut 616.8 |
| Sumario: | L'hemorràgia remota (RPH) és una complicació infreqüent i poc coneguda secundària al tractament amb fibrinòlisi endovenosa en pacients amb ictus isquèmic. Les principals hipòtesis relacionen la RPH amb l'angiopatia amiloide cerebral, i l'associen amb un mal pronòstic funcional i vital. L'objectiu va ser determinar la freqüència, característiques radiològiques, factors de risc i pronòstic de la RPH. Considerant la infreqüència de l'hemorràgia remota es va dissenyar un estudi multicèntric de pacients consecutius amb ictus isquèmic que van ser tractats amb fibrinòlisi endovenosa. La majoria de variables es van recollir de forma prospectiva des de l'any 2011 a través d'una base de dades online d'ictus agut de resposta obligatòria a Catalunya (registre d'el Sistema Online d'Informació de l'Ictus Agut). Es van incloure un total de 992 pacients, dels quals 34 (3.4%) pacients tenien RPH. Els principals factors de risc de les RPH van ser els marcadors indirectes per ressonància magnètica cerebral d'angiopatia amiloide cerebral (presència, càrrega i localització lobular de microsagnats, i la siderosis superficial) i les lesions isquèmiques silents. Els factors de risc de la RPH van variar segons la localització del sagnat. Les RPH de localització lobular es van associar al número, càrrega i localització lobular dels microsagnats, major grau de leucoaraiosi i la siderosis superficial. Les RPH profundes es van associar a crisis hipertensives (> 185 / 105mmHg) durant les 24 hores següents al tractament fibrinolític endovenós. En comparació a pacients sense transformació hemorràgica parenquimatosa, els pacients amb RPH van tenir major proporció de dependència funcional i major mortalitat als 90 dies de seguiment. En conclusió, el nostre estudi suggereix que les troballes de la ressonància magnètica cerebral poden ajudar a identificar aquells pacients amb ictus isquèmic agut i amb alt risc de RPH després de rebre fibrinòlisi endovenosa. El nostre estudi pot ajudar a una millor selecció de pacients candidats a rebre tractament amb fibrinòlisi endovenosa i pot obrir futures línies d'investigació amb la finalitat d'augmentar la seguretat del tractament fibrinolític. |
|---|