Avaluació d’intervencions de promoció de la salut per a la millora de la qualitat de vida en gent gran
La proporció de gent gran ha augmentat i s’espera que els propers anys seguirà creixent. A més, les projeccions demogràfiques i socials indiquen un increment global de persones grans que pateixen de manca de relacions socials i de sentiment de solitud. Això suposa un repte per l’impacte que aquestes...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/669674 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/669674 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Promoció de salut Promoción de salud Health promotion Envelliment Envejeciimiento Ageing Participació comunitària Participación comunitaria Communitary participation Ciències de la Salut 614 |
| Sumario: | La proporció de gent gran ha augmentat i s’espera que els propers anys seguirà creixent. A més, les projeccions demogràfiques i socials indiquen un increment global de persones grans que pateixen de manca de relacions socials i de sentiment de solitud. Això suposa un repte per l’impacte que aquestes condicions suposen en la qualitat de vida de les persones grans i pels canvis en les necessitats sanitàries i socials. L’objectiu d’aquesta tesi és avaluar dues intervencions de promoció de la salut dirigides a gent gran de barris desafavorits de Barcelona: a) L’”Escola de Salut per a Gent Gran”, dirigida a combatre l’aïllament social i solitud i les seves conseqüències negatives en la salut; i b) El “Taller de Salut”, dirigida a promoure hàbits saludables. Es tracta d’un treball que combina: d’una banda una metodologia qualitativa amb les persones coordinadores i les participants en la intervenció de l’Escola de Salut, fent entrevistes en profunditat i grups de discussió, respectivament. Les principals dimensions treballades van ser: barreres i facilitadors, aspectes positius i negatius de la intervenció, beneficis percebuts i propostes de millora. D’altra banda, metodologia quantitativa amb un disseny quasi-experimental comparant un grup de persones que van participar en l’Escola de Salut, amb un altre grup de característiques similars que no van rebre la intervenció. En aquest cas, la informació va ser recollida abans i després de la intervenció. Es va mesurar la salut mental, la qualitat de vida, el suport social, la salut percebuda, i la freqüentació als Centres d’Atenció Primària. Tanmateix, es van recollir dades sobre el procés d’implementació (assistència i satisfacció) i variables sociodemogràfiques (edat, sexe, estat civil, convivència i nivell d’estudis). Tota la informació es va recollir mitjançant qüestionaris, excepte la informació sobre freqüentació sanitària, extreta de les històries clíniques informatitzades d’Atenció Primària. Aquest treball també avalua l’efectivitat d’un pilotatge del Taller de Salut en gent gran i en entorn comunitari analitzant els canvis en les mateixes variables que en el cas de l’Escola de Salut. Els nostres resultats mostren que l’Escola de Salut és efectiva en termes de qualitat de vida, salut mental i suport social. En canvi, l’ús de serveis sanitaris de l’atenció primària i la salut percebuda no van canviar després de la intervenció. Tanmateix, les principals barreres identificades per no participar en el programa eren les discapacitats individuals o obligacions com cites mèdiques o la cura de familiars, els principals facilitadors van ser les característiques organitzatives. Els aspectes ambivalents que podrien facilitar o dificultar la participació van ser el suport familiar i la dinàmica grupal. Els principals aspectes positius de la intervenció, van ser l’ampliació de coneixements sobre salut i recursos socials i sanitaris del barri, animar als participants a sortir de casa, promoure les relacions socials amb companys i establir vincles amb ponents. Les principals característiques negatives van ser alguns dels continguts senzills o repetitius. Els beneficis identificats van ser trencar la dinàmica de quedar-se a casa i no relacionar-se amb altres persones, la disminució de solitud/aïllament social per noves connexions, l’augment del coneixement d'activitats al barri i el sentiment de pertinença a una comunitat. Els resultats del pilotatge del Taller de Salut en entorn comunitari van mostrar un efecte positiu de la intervenció sobre la qualitat de vida, tant en la seva dimensió mental com física, així com millores en l'activitat física. Les dades generades en aquesta tesi aporten una evidència sòlida, rellevant i necessària en relació al paper fonamental que les intervencions comunitàries poden jugar en la millora de la qualitat de vida i benestar de les persones grans, especialment aquelles que viuen a barris de nivell socioeconòmic més desafavorit. |
|---|