Nature's Contributions to People and biodiversity of Peruvian forests and shrublands

La conservació dels boscos tropicals és una prioritat global perquè contenen la major part de la biodiversitat global i fan contribucions de la naturalesa a les persones (NCPs) fonamentals. L'actual pressió de canvi d'ús del sòl en països tropicals està provocant una desforestació i degrad...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Móstiga Rodríguez, Maricel Jadith|||0000-0002-2604-463X
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:294954
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/294954
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Boscos tropicals
Tropical forests
Bosques tropicales
Àrees protegides
Protected areas
Áreas protegidas
Desforestació
Deforestation
Deforestación
Ciències Experimentals
Descripción
Sumario:La conservació dels boscos tropicals és una prioritat global perquè contenen la major part de la biodiversitat global i fan contribucions de la naturalesa a les persones (NCPs) fonamentals. L'actual pressió de canvi d'ús del sòl en països tropicals està provocant una desforestació i degradació sense precedents. Encara que les àrees protegides (APs) són considerades essencials per a conservar la biodiversitat, encara no és clara la seva eficàcia en la protecció de múltiples NCPs, així com el seu rol contra la desforestació. Igualment, l'anàlisi de la variabilitat dels efectes dels motors de la desforestació a diferents escales és crucial per a abordar la conservació de boscos. A més, es reconeix al foc com un factor clau per a comprendre la desforestació tropical. El Perú és un país megadivers, amb la quarta superfície de bosc tropical del món, la segona de la selva amazònica i també altres boscos tropicals menys estudiats. Aquesta tesi analitza la distribució espacio-temporal, la conservació i els perills dels NCPs i biodiversitat dels boscos i matolls peruans, a escala nacional i regional. Per a això s'han analitzat 1) la multifuncionalitat de les PAs en la conservació de punts calents de NCPs i biodiversitat dels boscos i matolls; 2) les taxes de desforestació en l'espai i el temps dins i fora de les APs; 3) l'efecte dels possibles motors de la desforestació; i 4) la dinàmica espacio-temporal dels incendis, les cobertures afectades i el canvi de boscos i matolls post-incendi. La distribució dels NCPs i la biodiversitat variava entre regions, i algunes sinergies nacionals entre els NCPs i la biodiversitat i entre els NCPs van canviar a escala regional. Així mateix, les actuals APs peruanes no van protegir un percentatge significatiu de punts calents de biodiversitat i NCPs únics o múltiples. Addicionalment, múltiples punts calents no es poden protegir en la mateixa àrea. Per tant, la identificació de punts calents és el primer pas per a aconseguir APs multifuncionals en un país megadivers. Així, un pla de conservació centrat únicament en la biodiversitat no pot preservar adequadament NCPs en un país megadivers. Per contra, les APs peruanes han aconseguit evitar la desforestació. No obstant això, les taxes de desforestació a nivell nacional i regional s'han accelerat en les últimes dècades, excepte en la costa. A més, hem trobat variacions en la força, relació i tipus de motors de desforestació nacionals a escala regional o entre regions. Per tant, l'anàlisi sobre la desforestació tropical ha d'incloure diferents escales espacials segons les característiques ecològiques i socioculturals de l'àrea. També trobem variacions regionals en termes d'àrea cremada, estacionalitat dels incendis, freqüència, grandària, tipus de cobertura cremada i cobertura predominant post-incendio. Significativament, hem observat que, després de 20 anys, prop de la meitat o més dels boscos i matolls cremats s'han transformar a altres cobertures, principalment pastures. A més, els boscos i matolls romanents tenen llargs períodes de recuperació, sent més susceptibles a les pertorbacions. En conseqüència, el foc amenaça la biodiversitat i els NCPs al Perú. En general, aquesta tesi dona informació valuosa per a millorar la planificació nacional de conservació de boscos. A més, els nostres resultats també orienten a la formulació de polítiques que abordin les deficiències legislatives i enforteixin la legislació de canvis de coberta forestal. Així mateix, aquesta tesi posa l'accent en la importància de tenir en compte les variacions regionals per a desenvolupar estratègies de conservació efectives. No obstant això, aquesta tesi emfatitza en la necessitat de millorar les dades nacionals per a poder fer millors prediccions. Finalment, els nostres resultats no son vàlids únicament pel Perú, sinó que també podrien estendre's a altres àrees tropicals.