Peripheral Artery Disease: The search for a biological marker
La malaltia arterial perifèria (MAP) és una manifestació comuna de l'aterosclerosi sistèmica que afecta les artèries perifèriques. Tot i la seva elevada prevalença, la MAP està infradiagnosticada perquè els primers estadis de la malaltia són asimptomàtics. Tot i les seves limitacions, l’índex t...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/442958 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/442958 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Aterosclerosi Biomarcador Inflamació Aterosclerosis Inflamación Atherosclerosis Biomarker Inflammation Ciències de la salut 00 57 577 61 |
| Sumario: | La malaltia arterial perifèria (MAP) és una manifestació comuna de l'aterosclerosi sistèmica que afecta les artèries perifèriques. Tot i la seva elevada prevalença, la MAP està infradiagnosticada perquè els primers estadis de la malaltia són asimptomàtics. Tot i les seves limitacions, l’índex turmell-braç és el test usat per al diagnòstic. Hi ha altres biomarcadors circulants però són per a l’aterosclerosi en general. La inflamació, l’oxidació, la remodelació vascular i la disfunció mitocondrial tenen un paper clau en el desenvolupament de l’aterosclerosi. Creiem que un millor coneixement d’aquests processos ens pot proporcionar marcadors circulants per la malaltia i també possibles dianes terapèutiques. A l’estudi 1 vam investigar l’expressió immunohistoquímica de les paraoxonases (PON) i quimiocines en artèries de pacients amb MAP. Els resultats van mostrar que PON1, PON3, la quimiocina (CCL2) i els seus receptors atípics (ACKRs) DARC i D6 estaven incrementats en artèries ateroscleròtiques, suggerint que paraoxonases i quimiocines juguen un paper clau en el desenvolupament de l’aterosclerosi. El recanvi de la matriu extracel·lular (ECM) també està involucrat en la remodelació vascular. A l’estudi 2, combinant histologia i proteòmica, vam observar que les artèries ateroscleròtiques tenien un perfil proteic on els components de l’ECM estaven menys expressats. D’entre un conjunt de neo-epítops, els fragments de degradació de versican i col·làgen tipus IV mostraven potencial com a biomarcador per a segregar patients amb diferents graus de MAP. L’alteració del metabolisme i la disfunció mitocondrial també poden predisposar a la malaltia. A l’estudi 3, vam utilitzar tècniques de metabolòmica en plasma de pacients amb MAP. La major part dels metabòlits mesurats es relacionaven amb les comorbiditats associades a la MAP. D’entre els metabòlits restants, l’(iso)citrat i el glutamat van resultar útils per al diagnòstic de la MAP i també per a una detecció primerenca de la malaltia. |
|---|