Industria y diseño. Ideología de la Hochschule Für Gestaltung Ulm 1953-1968

La Hochschule für Gestaltung Ulm és una escola de disseny que comença la seva activitat en el context de l’Alemanya Federal després de la segona guerra mundial. El seu plantejament pedagògic està basat en la pedagogia de la Bauhaus. Però evoluciona cap un ensenyament revolucionari del disseny que, f...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Moyano Miranda, Neus
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2016
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/398648
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/398648
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:disseny
Hochschule für Gestaltung Ul
Pedagogia
diseño
design
Pedagogy
Ingeniería i Arquitectura
37
378
72
74
Descripción
Sumario:La Hochschule für Gestaltung Ulm és una escola de disseny que comença la seva activitat en el context de l’Alemanya Federal després de la segona guerra mundial. El seu plantejament pedagògic està basat en la pedagogia de la Bauhaus. Però evoluciona cap un ensenyament revolucionari del disseny que, fins a aquell moment, encara estava lligat a les arts aplicades. Aquestes fites tenen l’origen en la pròpia filosofia de l’Escola que, més enllà de donar forma als objectes d’us, busca resoldre els problemes estructurals de disseny de l’entorn i formalitzar les solucions. Els seus fundadors parteixen de tendències artístiques com l’art concret que, basat en altres tendències com el constructivisme, té un profund interès en la participació de l’artista en la societat, entenent l’art no com una activitat d’expressió o de representació del món, sinó com la possibilitat de creació de noves formes que configurin l’entorn en tots els terrenys de l’estètica: pintura, poesia, arquitectura i disseny. L’artista suís Max Bill i l’argentí Tomás Maldonado, junt a Otl i Inge Aicher, seran rellevants en la consolidació de l’ensenyament en l’Escola d’Ulm. L’Escola busca integrar-se en el context científic i tècnic de l’època, i evoluciona cap a postures estètiques properes a la teoria de la informació, amb la integració de representants rellevants d’aquesta filosofia com Max Bense i Abraham Moles. Tomás Maldonado serà el principal artífex d’aquesta evolució fins al tancament de l’Escola, el 1968.