Industria y diseño. Ideología de la Hochschule Für Gestaltung Ulm 1953-1968
La Hochschule für Gestaltung Ulm és una escola de disseny que comença la seva activitat en el context de l’Alemanya Federal després de la segona guerra mundial. El seu plantejament pedagògic està basat en la pedagogia de la Bauhaus. Però evoluciona cap un ensenyament revolucionari del disseny que, f...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/398648 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/398648 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | disseny Hochschule für Gestaltung Ul Pedagogia diseño design Pedagogy Ingeniería i Arquitectura 37 378 72 74 |
| Sumario: | La Hochschule für Gestaltung Ulm és una escola de disseny que comença la seva activitat en el context de l’Alemanya Federal després de la segona guerra mundial. El seu plantejament pedagògic està basat en la pedagogia de la Bauhaus. Però evoluciona cap un ensenyament revolucionari del disseny que, fins a aquell moment, encara estava lligat a les arts aplicades. Aquestes fites tenen l’origen en la pròpia filosofia de l’Escola que, més enllà de donar forma als objectes d’us, busca resoldre els problemes estructurals de disseny de l’entorn i formalitzar les solucions. Els seus fundadors parteixen de tendències artístiques com l’art concret que, basat en altres tendències com el constructivisme, té un profund interès en la participació de l’artista en la societat, entenent l’art no com una activitat d’expressió o de representació del món, sinó com la possibilitat de creació de noves formes que configurin l’entorn en tots els terrenys de l’estètica: pintura, poesia, arquitectura i disseny. L’artista suís Max Bill i l’argentí Tomás Maldonado, junt a Otl i Inge Aicher, seran rellevants en la consolidació de l’ensenyament en l’Escola d’Ulm. L’Escola busca integrar-se en el context científic i tècnic de l’època, i evoluciona cap a postures estètiques properes a la teoria de la informació, amb la integració de representants rellevants d’aquesta filosofia com Max Bense i Abraham Moles. Tomás Maldonado serà el principal artífex d’aquesta evolució fins al tancament de l’Escola, el 1968. |
|---|