L'evolució de la referència als participants en el debat parlamentari en català (1932-2013)
Aquest article presenta sumàriament els primers resultats d'una recerca en curs que té com a objectiu estudiar l'evolució de les estratègies lingüístiques i discursives utilitzades per a la referència als participants en el Parlament de Catalunya en el perí-ode 1932-38 (durant la Segona Re...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/130804 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/130804 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Tractaments de cortesia Política Dixi Catalunya Forms of address Practical politics Deixis Catalonia |
| Resumo: | Aquest article presenta sumàriament els primers resultats d'una recerca en curs que té com a objectiu estudiar l'evolució de les estratègies lingüístiques i discursives utilitzades per a la referència als participants en el Parlament de Catalunya en el perí-ode 1932-38 (durant la Segona República Espanyola) i en el període que va des de la recuperació de les institucions democràtiques catalanes, el 1980, fins al 2013. L'anàlisi combina els mètodes qualitatius amb els quantitatius i mostra diverses tendències en l'evolució de l'ús de les diferents formes i estratègies. La incorporació dels marcs par-ticipatius de Goffman (1981) a l'anàlisi proporciona un conjunt de dades que, un cop descrites i interpretades, permeten respondre d'una manera més precisa als interrogants plantejats que si només s'haguessin analitzat les formes díctiques de persona i els trac-taments honorífics. I això és rellevant, no només per als debats parlamentaris, sinó per a qualsevol esdeveniment comunicatiu en què adoptin el rol d'enunciadors més de dos participants. |
|---|