Narratives en transició. La representació de les masculinitats trans a les sèries originals de Netflix (2013 - 2024)
Aquest treball analitza les representacions de les masculinitats trans a les sèries originals de Netflix entre 2013 i 2024. Ho fa des d’una perspectiva crítica, combinant els estudis trans, la teoria queer i l’anàlisi audiovisual, per entendre com aquestes representacions es construeixen, què transm...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositorio: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/152927 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/10609/152927 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Television -- TFM Televisió -- TFM |
| Sumario: | Aquest treball analitza les representacions de les masculinitats trans a les sèries originals de Netflix entre 2013 i 2024. Ho fa des d’una perspectiva crítica, combinant els estudis trans, la teoria queer i l’anàlisi audiovisual, per entendre com aquestes representacions es construeixen, què transmeten i a quines lògiques responen. El punt de partida és el creixement de la visibilitat trans en el context audiovisual, especialment en el marc temporal del Peak TV i després del que s’ha anomenat Transgender Tipping Point, així com la irrupció del paper central que han tingut les plataformes OTT com Netflix, que tenen en marxa polítiques i programes enfocats a promoure la diversitat en el context audiovisual arreu del món. La recerca revisa els imaginaris transmasculins presents en un corpus de 13 sèries i 13 personatges, escollits per la seva rellevància, centralitat i accessibilitat, i analitzats a partir d’una rúbrica pròpia construïda a partir del treball de camp i la bibliografia consultada. Aquesta eina metodològica ha estat concebuda per combinar l’anàlisi formal i narrativa (estructura, centralitat, funció dramàtica del personatge), els aspectes tècnics de la producció (càsting, representació del cos, presència trans a l’equip) i la codificació de variables simbòliques i discursives (nivells de trànsit, conflictes, estereotips). L’anàlisi identifica inèrcies clàssiques (el cos com a conflicte, la revelació com a gir narratiu, la mirada cis) però també propostes que obren altres camins. Alhora, constata que la majoria de representacions se centren en figures joves, i durant els seus primers anys de trànsit, que consoliden un nou arquetip: el “noi transgènere”. Aquest treball proposa incorporar una mirada més crítica i situada en la programació i valoració de continguts audiovisuals trans. |
|---|