Contribución a la medición de la eficiencia del sistema habitacional subsidiario en Chile
Aquest article ofereix els resultats d’una exploració empírica sobre l’eficiència de la política xilena d’habitatges, caracteritzada per un enfocament subsidiari que, malgrat mantenir un augment sostingut de la inversió interanual, no aconsegueix reduir el dèficit d’habitatges de manera estructural....
| Author: | |
|---|---|
| Format: | article |
| Publication Date: | 2023 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repository: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Language: | Spanish |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/390089 |
| Online Access: | https://hdl.handle.net/2117/390089 https://dx.doi.org/10.5821/ace.18.52.11682 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Public housing -- Chile Subsidis Dèficit Xile Habitatge Subsidios Déficit Chile Vivienda Subsidies Deficit Housing Habitatge públic -- Xile Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme |
| Summary: | Aquest article ofereix els resultats d’una exploració empírica sobre l’eficiència de la política xilena d’habitatges, caracteritzada per un enfocament subsidiari que, malgrat mantenir un augment sostingut de la inversió interanual, no aconsegueix reduir el dèficit d’habitatges de manera estructural. A això s'hi afegeix que els programes d’habitatges del Ministeri d'Habitatge i Urbanisme no compten amb sistemes d'avaluació dels efectes socioeconòmics i d’habitatges dels habitatges que financen. L’únic mecanisme de seguiment que competeix a aquest ministeri es basa a identificar si els recursos van ser transferits als privats i si es van efectuar les iniciatives finançades. Davant d’aquesta absència d’un sistema de seguiment i verificació de l'eficàcia del sistema subsidiari, l’article desenvolupa una avaluació exploratòria sobre la base d’una regressió lineal múltiple agregada a nivell nacional amb unitats municipals com a observacions comparades i un estudi per regressions geogràficament ponderades aplicades a les 7 ciutats principals buscant avaluar si la provisió de subsidis d’habitatges es relaciona de manera estadísticament significativa amb el nivell socioeconòmic dels beneficiaris o amb reduir el dèficit. Els resultats indiquen que aquestes relacions no són estadísticament significatives, davant la qual cosa cal revisar si el model subsidiari xilè és realment eficaç i quines alternatives es poden seguir per resoldre les seves contradiccions. |
|---|