Patrons de patologies de l'obra de fàbrica cerámica: afectació estructural de les remuntes en els edificis plurifamiliars de l’Eixample construïts abans del 1932
El perfil edificat de l’Eixample de Cerdà mai fou dut a terme. En el seu lloc, es decidí densificar la nova ciutat per qüestions econòmiques d’inversió de capital. Si bé en un primer moment va haver certa contenció, durant el temps de la dictadura, el perfil de la ciutat va créixer implicant la seva...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2099.1/21695 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2099.1/21695 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Apartment houses -- Spain -- Eixample (Barcelona) Building, Brick Building failures Buildings -- Additions Remuntes Obra de fàbrica ceràmica Patrons de patologies Tensions Creus de tensions principals Assentament diferencial Macromodelització Re-grown buildings Ceramic masonry Eixample Barcelona Pathology patterns Stresses Main stress crosses Differential settlement Macromodelization Cases de pisos -- Catalunya -- Eixample (Barcelona: Barri) Construcció en maó Construcció -- Patologia Edificis -- Ampliacions Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges |
| Sumario: | El perfil edificat de l’Eixample de Cerdà mai fou dut a terme. En el seu lloc, es decidí densificar la nova ciutat per qüestions econòmiques d’inversió de capital. Si bé en un primer moment va haver certa contenció, durant el temps de la dictadura, el perfil de la ciutat va créixer implicant la seva densificació i la imatge de la ciutat en certs llocs obscena, estèticament parlant. En el moment en què es va permetre créixer sobre edificis existents augmentant el nombre de plantes, segons les ordenances vigents del moment, hom es planteja quina és l’afectació d’aquestes preexistències, ja no pel que fa a la seva imatge, si no en relació a l’estat sobrecarregat de la seva estructura, que prèviament no contemplava aquelles plantes de més. Actualment, la necessitat de rehabilitar edificis a Catalunya, degut a diversos factors com la llarga crisis econòmica del món d ela construcció, l’envelliment del parc edificat, la seva manca de manteniment o la recent conscienciació de la societat sobre aspectes de sostenibilitat, és més present que mai, i cal doncs reivindicar la rehabilitació del nostre patrimoni edificat, en vers la postura antagònica que seria enderrocar per tornar a construir. Així doncs, aquesta tesina d’arquitectura, pretén establir, des del punt de vista de rehabilitació de l’obra de fàbrica, patrons de possibles patologies estructurals sobre un cas concret d’edificis de l’Eixample de Barcelona: els edificis plurifamiliars construïts abans de 1932 (tots ells amb el mateix sistema constructiu) que han sofert remuntes posteriors durant la seva llarga vida útil. |
|---|