Patrons de patologies de l'obra de fàbrica cerámica: afectació estructural de les remuntes en els edificis plurifamiliars de l’Eixample construïts abans del 1932

El perfil edificat de l’Eixample de Cerdà mai fou dut a terme. En el seu lloc, es decidí densificar la nova ciutat per qüestions econòmiques d’inversió de capital. Si bé en un primer moment va haver certa contenció, durant el temps de la dictadura, el perfil de la ciutat va créixer implicant la seva...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Grañena Pelegrín, Daniel
Tipo de recurso: tesis de maestría
Fecha de publicación:2013
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2099.1/21695
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2099.1/21695
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Apartment houses -- Spain -- Eixample (Barcelona)
Building, Brick
Building failures
Buildings -- Additions
Remuntes
Obra de fàbrica ceràmica
Patrons de patologies
Tensions
Creus de tensions principals
Assentament diferencial
Macromodelització
Re-grown buildings
Ceramic masonry
Eixample
Barcelona
Pathology patterns
Stresses
Main stress crosses
Differential settlement
Macromodelization
Cases de pisos -- Catalunya -- Eixample (Barcelona: Barri)
Construcció en maó
Construcció -- Patologia
Edificis -- Ampliacions
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Descripción
Sumario:El perfil edificat de l’Eixample de Cerdà mai fou dut a terme. En el seu lloc, es decidí densificar la nova ciutat per qüestions econòmiques d’inversió de capital. Si bé en un primer moment va haver certa contenció, durant el temps de la dictadura, el perfil de la ciutat va créixer implicant la seva densificació i la imatge de la ciutat en certs llocs obscena, estèticament parlant. En el moment en què es va permetre créixer sobre edificis existents augmentant el nombre de plantes, segons les ordenances vigents del moment, hom es planteja quina és l’afectació d’aquestes preexistències, ja no pel que fa a la seva imatge, si no en relació a l’estat sobrecarregat de la seva estructura, que prèviament no contemplava aquelles plantes de més. Actualment, la necessitat de rehabilitar edificis a Catalunya, degut a diversos factors com la llarga crisis econòmica del món d ela construcció, l’envelliment del parc edificat, la seva manca de manteniment o la recent conscienciació de la societat sobre aspectes de sostenibilitat, és més present que mai, i cal doncs reivindicar la rehabilitació del nostre patrimoni edificat, en vers la postura antagònica que seria enderrocar per tornar a construir. Així doncs, aquesta tesina d’arquitectura, pretén establir, des del punt de vista de rehabilitació de l’obra de fàbrica, patrons de possibles patologies estructurals sobre un cas concret d’edificis de l’Eixample de Barcelona: els edificis plurifamiliars construïts abans de 1932 (tots ells amb el mateix sistema constructiu) que han sofert remuntes posteriors durant la seva llarga vida útil.