Análisis de los proteomas de dos micoplasmas
La memòria que es presenta està composta per dos treballs d'investigació que tot i estar relacionats, formen cadascun un capítol independent. En la primera part del treball s'ha realitzat l'estudi del proteoma de Mycoplasma penetrans mitjançant electroforesis bidimensional i espectrom...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2006 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:38523 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/38523 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Electroforesi bidimensional Espectrometria de masses Proteòmica Micoplasmes |
| Sumario: | La memòria que es presenta està composta per dos treballs d'investigació que tot i estar relacionats, formen cadascun un capítol independent. En la primera part del treball s'ha realitzat l'estudi del proteoma de Mycoplasma penetrans mitjançant electroforesis bidimensional i espectrometria de masses. S'ha generat un mapa de referència del proteoma d'aquest patogen humà, que compren els rangs de pH de 4 a 11 en tres finestres, de 4 a 7, de 6 a 9 i de 7 a 11NL (No lineal). Mitjançant tinció especifica s'ha obtingut el fosfoproteoma d'aquest organisme en el rang de pH de 4 a 7, i també s'han determinat els llocs específics de fosforilació de dos proteïnes, un transportador ABC i el Factor de elongació Tu. En la segona part del treball s'ha realitzat l'anàlisi del proteoma de Mycoplasma genitalium, ampliant la informació ja existent sobre el proteoma d'aquest patogen humà. S'ha analitzat el proteoma d'aquest organisme en fase de creixement estacionaria final utilitzant gradients estrets de pH. Per aquest micoplasma també s'ha generat una imatge del fosfoproteoma en el rang de pH de 4 a7, i s'ha pogut, també, determinar el lloc específic de fosforilació d'una proteïna implicada en l'adhesió d'aquest micoplasma, la proteïna P110. |
|---|