'Les Plegades'
La mirada per acostar-se al tema és sociològica. Com a recerca de sociologia vol trobar el context social de les accions i pensaments del grup de sacerdots que van deixar el ministeri i es van allunyar, al voltant dels anys seixanta, del clergat diocesà. El fet es coneix familiarment com «les plegad...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Publication Date: | 2006 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Language: | Catalan |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:36994 |
| Online Access: | https://ddd.uab.cat/record/36994 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Església Catòlica Clericat |
| Summary: | La mirada per acostar-se al tema és sociològica. Com a recerca de sociologia vol trobar el context social de les accions i pensaments del grup de sacerdots que van deixar el ministeri i es van allunyar, al voltant dels anys seixanta, del clergat diocesà. El fet es coneix familiarment com «les plegades». Aclarir la complexitat de causes, raons i motius que van tenir per plegar és un dels objectius centrals del treball. Un segon centre d'interès d'aquesta recerca ha estat la identitat dels ex. Cada part del treball aborda aspectes diferents del món social que es vol comprendre i explicar. Cada capítol es podria llegir per separat, com una mirada diferent, com una aproximació diferent al tema. Tanmateix, no són diferents històries, perquè la història que s'explica és sempre la mateixa, destacant -o retallant- ara uns aspectes, ara uns altres. La primera part, «Capellans secularitzats», explica en quin context van decidir fer-se sacerdots (capítol 1) -i per què (capítol 2)- les persones que més tard es van allunyar del ministeri sacerdotal. Es centra en l'ideal que els va moure i en com aquest ideal es va anar transformant (capítol 3). S'apunten algunes de les conseqüències que va tenir la transformació «ideològica». Per tancar aquesta part, es mira d'aclarir quantes són aquestes persones que podem denominar «capellans secularitzats» (excursus). La segona part, «Del Seminari al món real», destaca els contextos institucionals i socials de les trajectòries dels sacerdots secularitzats. El capítol 4 se centra en l'experiència del Seminari com a punt de partida cap al que s'anomena, per contrast, món real. El capítol 5 analitza les característiques que per molts sacerdots va tenir l'experiència del món real i en què va consistir la «realitat» del món. Un cop en el món real, veurem (capítol 6) que desencantament, contradiccions, dubtes i patiment van ser algunes singularitats de l'itinerari de sortida. La tercera part, «Les plegades», ressalta aquells aspectes del context social que podríem considerar, per una banda, camins de sortida i, per altra, causes de les secularitzacions. El capítol 7 analitza algunes de les circumstàncies sociobiogràfiques que van dur als carrerons de la sortida. Formular i classificar les causes, i els motius implícits i explícits dels processos de secularització (o d'allunyament), ocupa bona part del capítol 8. El capítol 9 ofereix una explicació sociològica de les trajectòries vitals dels sacerdots que han estat analitzades. També es dóna veu a altres protagonistes de la història, per exemple, les dones que es van casar amb sacerdots. La quarta part, «La identitat dels ex», aborda el tema de la condició social d'exsacerdot, del canvi d'identitat. En el capítol 10 es tracta de la condició d'ex i es defineixen aquelles dimensions que millor la caracteritzen. En el capítol 11, s'ofereixen alguns models dels processos vitals d'aquestes transformacions que es delimiten entre la maduració i la ruptura. Per acabar, el capítol 12 tracta de respondre què ha estat de la fe professada i de la condició sacerdotal dels excapellans. Les conclusions destaquen tres aspectes del fet d'haver arribat a la fi. En primer lloc, si s'ha arribat al final, no vol dir que sigui l'únic final possible i que l'itinerari escollit no hagués pogut ser diferent. Al llarg del camí han sorgit moltes qüestions que no estaven previstes i d'altres que han quedat en tràmi. En segon lloc, es fa una mirada enrera per recordar algunes de les brúixoles que han orientat la recerca. Finalment, i en tercer lloc, es volen recollir algunes de les moltes «lliçons» que s'han après. |
|---|