Using small globular proteins to study folding stability and aggregation

El propòsit d'aquesta tesis que porta com a títol "Estudi de l'estabilitat de plegament i l'agregació mitjançant l'ús de proteïnes globulars petites" és el de contribuir al coneixement de com les proteïnes globulars adquireixen la seva estructura nativa i funcional o, a...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Castillo Cano, Virginia|||0000-0002-0671-4632
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2013
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:114018
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/114018
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Proteïnes
Proteïnes globulars
Descripción
Sumario:El propòsit d'aquesta tesis que porta com a títol "Estudi de l'estabilitat de plegament i l'agregació mitjançant l'ús de proteïnes globulars petites" és el de contribuir al coneixement de com les proteïnes globulars adquireixen la seva estructura nativa i funcional o, alternativament, despleguen i agreguen donant lloc a assemblatges tòxics. Les malalties conformacionals inclouen un número important de desordres humans com la malaltia del Parkinson i Alzheimer, les quals estan relacionades amb canvis conformacionals d'espècies solubles no tòxiques a agregats tòxics. A més, la sobrexpressió de proteïnes recombinants normalment promou l'acumulació d'agregats proteics, essent un gran blocatge en diversos processos biotecnològics. D'aquesta manera, el desenvolupament d'estratègies per reduir o evitar aquestes reaccions aberrants s'ha convertit en un problema molt important tant a la indústria biomèdica com biotecnològica. En la present tesis hem utilitzat una bateria de tècniques biofísiques i computacionals per analitzar el plegament, l'estabilitat conformacional i la tendència a agregar de diverses proteïnes globulars. La combinació d'aproximacions experimentals (in vivo i in vitro) i bioinformàtiques ha proveït nous coneixements sobre les propietats intrínseques i estructurals, incloent la presència de ponts disulfurs i d'estructura quaternària, que modulen aquests processos sota condicions fisiològiques. En general, aquests resultats demostren com l'establiment de contactes natius que promouen la formació d'intermediaris de plegament, estructures natives o interfases proteiques amb estabilitat termodinàmica significativa és un procés crucial tant en la conducció del plegament proteic com de l'agregació.