Pla de comunicació del CIRD, Centre d'Informació i Recursos per a les dones i servei d'atenció a la diversitat seual i de gènere de l'Ajuntament de Mataró
Una de de les idees que impregna el present treball final de màster és que el caràcter de proximitat a la ciutadania dels ajuntaments els converteix en agents de canvi fonamentals pel que fa a l'aplicació de polítiques públiques amb impacte real en els ciutadans i ciutadanes. Dins d'aquest...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositorio: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/125486 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10609/125486 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | comunicació d'institucions públiques pla de comunicació comunicació corporativa comunicació externa comunicació interna estudis de gènere comunicación de instituciones públicas plan de comunicación comunicación corporativa comunicación externa comunicación interna estudios de género public service communication communications plan corporate communication external communication internal communication gender studies Business communication -- TFM Comunicació en l'empresa -- TFM Comunicación en la empresa -- TFM |
| Sumario: | Una de de les idees que impregna el present treball final de màster és que el caràcter de proximitat a la ciutadania dels ajuntaments els converteix en agents de canvi fonamentals pel que fa a l'aplicació de polítiques públiques amb impacte real en els ciutadans i ciutadanes. Dins d'aquestes polítiques, hi trobem les que estan relacionades amb la igualtat de gènere home-dona i LGTBI. Aquestes s'han incorporat en els últims anys a l'agenda social mundial gràcies a la tendència creixent de qüestionament del sistema patriarcal iniciada amb moviments com el #MeToo l'octubre de 2017 o d'altres com les vagues feministes dels últims 8 de març. En el cas de l'Ajuntament de Mataró, l'equipament dedicat a la implantació de polítiques de gènere dona-home i LGTBI és el CIRD, Centre d'Informació i Recursos per a les Dones i servei d'atenció a la diversitat sexual i de gènere. Tot i l'important repte comunicatiu amb què es troba, aquest equipament mai ha comptat amb un pla de comunicació i, per tant, el repte que es proposa aquest treball és la seva elaboració. Tot i que es podria pensar que n'hi ha prou en aplicar-hi els preceptes principals de la comunicació corporativa, la bibliografia existent demostra que la comunicació al si de les institucions públiques presenta certes singularitats. Cal tenir en compte, per exemple, que aquestes estan gestionades per alts càrrecs subjectes als períodes electorals i que gestionen béns intangibles que són propietat del propi receptor de les comunicacions, és a dir, la ciutadania en general. Concretament, en el cas de les polítiques d'igualtat de gènere dona-home i LGTBI, també cal predicar amb l'exemple i parar especial atenció a l'ús que es fa del llenguatge. L'auditoria de comunicació per a l'elaboració del pla es basa en contactes personals, entrevistes i enquestes adreçades a les responsables i treballadores del CIRD, l'estudi de fonts documentals com els plans d'igualtat de què disposa l'Ajuntament de Mataró a nivell intern i extern i l'anàlisi dels continguts publicats a les xarxes socials i al web municipal. D'aquesta se'n desprèn una bona gestió de la comunicació interna, tant a nivell d'ajuntament com del CIRD, tot i que es proposa complementar-la amb iniciatives per a la seva optimització. Quant a la comunicació externa, el CIRD gestiona campanyes que se celebren anualment i per a les quals ja existeix tot un engranatge que en permet la difusió òptima. Les propostes que inclou el pla de comunicació, doncs, van encaminades a la generació d'una imatge de marca unificada, així com a acabar de reforçar les campanyes existents a nivell de xarxes socials i encetar noves campanyes que estan previstes per al període entre juny del 2020 i juliol del 2021, tant a nivell offline com online. En aquest sentit, el repte més gran s'ha trobat en la segmentació dels públics objectius, ja que si bé certes comunicacions s'adrecen a sectors concrets de la ciutadania, la necessitat de conscienciació ciutadana i educació social quant a les polítiques d'igualtat provoca que sigui convenient que aquestes arribin a tota la població. |
|---|