Lo quiero enterrar. ¿Me acompañas? El uso del ritual en las pérdidas perinatales en España
Les pèrdues perinatals, incloent l'avortament espontani, la mort fetal i neonatal, ocorren en la intersecció entre les dues transicions vitals més significatives, l'inici i el final de la vida. Tot i que la mort ha estat sempre reconeguda en les societats humanes a través de diversos ritua...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691887 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691887 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Pèrdua perinatal Perinatal loss Pérdida perinatal Dol Drief Duelo Ritual Ciències Socials 572 |
| Sumario: | Les pèrdues perinatals, incloent l'avortament espontani, la mort fetal i neonatal, ocorren en la intersecció entre les dues transicions vitals més significatives, l'inici i el final de la vida. Tot i que la mort ha estat sempre reconeguda en les societats humanes a través de diversos rituals, aquests no s'han utilitzat de manera generalitzada en el cas de les morts perinatals. Quan es realitzaven en ocasió d'una pèrdua perinatal, es centraven majoritàriament en guarir o restaurar la fertilitat de la dona, en lloc de reconèixer la pròpia pèrdua. En el cas de la societat espanyola, amb una cultura fortament influïda pel catolicisme romà, l'ús de rituals no ha estat freqüent o generalitzat durant molt de temps. A finals del segle XX, en diversos països euroamericans es va començar a prestar més atenció a les pèrdues perinatals en camps com la medicina, el dret i les ciències socials, així com per part de la societat en el seu conjunt. En llocs com el Regne Unit, Països Baixos, Austràlia i els Estats Units, es van impulsar campanyes d'educació pública, es van formar grups de suport i es van començar a implementar nous protocols d'atenció mèdica. Molts d'aquests esforços van incloure el reconeixement del paper potencialment positiu del ritual en el context d'aquestes pèrdues. Esforços similars van arribar a Espanya més recentment amb la primera organització nacional de suport fundada el 2009 i la primera publicació del govern sobre el tema el 2010. Malgrat aquesta creixent atenció, encara no hi ha consens sobre les formes socialment acceptades de l'ús de rituals en front les pèrdues perinatals a Espanya. La present investigació es va proposar estudiar si s'han utilitzat rituals en situacions de pèrdua en el context espanyol en el passat i en què consistien, si s'utilitzen actualment i si han esdevingut canvis en la seva implementació al llarg del temps. L'estudi també va buscar descriure els tipus de rituals que es practicaven o practiquen i entendre de quina manera han estat útils o valuosos pels qui participaven. Per respondre aquests objectius, es van realitzar entrevistes i grups focals a un total de 47 participants, les famílies dels quals van experimentar una pèrdua entre 1936 i 2022. També es va realitzar treball de camp en un hospital públic urbà de tercer nivell i en llocs commemoratius de pèrdues perinatals en 12 de les 17 comunitats autònomes d'Espanya. Utilitzant l'obra de Grimes The Craft of Ritual Studies (2013) com a marc teòric per a l'anàlisi, es va trobar que dels set elements del ritual identificats per l'autor, els més destacats per aquest estudi foren les accions realitzades, els actors que van participar-hi , els objectes que van utilitzar en l'execució i els llocs on es van dur a terme els rituals. Els resultats de l'estudi indiquen que molt pocs participants que van experimentar pèrdues a mitjans i finals del segle XX van realitzar algun tipus de ritual, mentre que la majoria va manifestar que era alguna cosa que necessitaven. Amb el pas del temps, s'observa major ús de rituals, així com un augment en el nombre i varietats. Finalment, tots els participants que van participar en algun tipus de ritual, van reconèixer que aquest va ser útil en el processament del seu dolor, independentment de la seva proximitat temporal a la pèrdua mateixa. La tesi conclou amb una discussió sobre l'impacte que el ritual, o la seva absència, ha tingut en els participants, i inclou recomanacions envers els professionals, perquè tinguin en compte els possibles beneficis de l'ús de rituals a més de les decisions i desitjos de les persones que es troben en aquestes situacions. |
|---|