Identificación de áreas de actividad e interacciónes intra-site a través del estudio de remontajes líticos en el Pleistoceno Medio en el nivel td10.1 de gran dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos)
El nivell superior de Gran Dolina, TD10.1, conté el conjunt arqueopaleontològic més gran recuperat fins ara a la Sierra de Atapuerca (Burgos). Sobre aquest conjunt s'han realitzar abundants estudis multidisciplinaris, però cap anàlisi espacial en profunditat. Per aquest motiu es va iniciar un e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/672755 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/672755 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Remuntatges Indústria lítica Pleistocè Mitjà Remontajes Industria lítica Pleistoceno Medio Refit Lithic industry Middle Pleistocene Arts i humanitats 00 3 572 90 |
| Sumario: | El nivell superior de Gran Dolina, TD10.1, conté el conjunt arqueopaleontològic més gran recuperat fins ara a la Sierra de Atapuerca (Burgos). Sobre aquest conjunt s'han realitzar abundants estudis multidisciplinaris, però cap anàlisi espacial en profunditat. Per aquest motiu es va iniciar un estudi de remuntatges, amb el que es pretenia discernir àrees de talla i producció lítica, ús dels artefactes i abandonament o reciclatge. A nivell tecnològic, les connexions identificades permetrien constatar l’existència de seqüències de talla completes, que alhora demostrarien la seva manufactura a l’assentament i/o l’aportació d’elements prèviament elaborats a l’exterior i portats a aquest com a part d’un toolkit. Diversos obstacles en el desenvolupament de l’estudi, com la mala conservació d’algunes matèries primes o la dificultat de treballar amb un conjunt lític tan gran, van reorientar en certa manera el treball cap a un sentit més metodològic. Per això, la implementació de dispositius de reconeixement automàtic es va presentar com una eina molt útil per agilitzar el procés de cerca i identificació de remuntatges. Les connexions trobades van permetre corroborar els mètodes de talla, abans proposats en base a l’anàlisi tecnològica de les peces, es va constatar la talla in situ de llargues seqüències de producció d’ascles i l’aportació d’artefactes configurats de gran format fora de l’assentament. A nivell espacial, els remuntatges constaten la successió de diverses ocupacions més esporàdiques a la part superior del nivell TD10.1 i una ocupació de més alta densitat i de tipus base camp a la seva base. |
|---|