Cabal que val : recuperació i aprofitament termodinàmic de les mines d’aigua d’Arenys de Mar
Les mines d’aigua conformen un patrimoni natural i una herència sociocultural pels municipis del Maresme. Aquestes cavitats horitzontals subterrànies permeten el reg per gravetat dels conreus i la retenció de l’aigua en basses, aljubs i safareigs. Aquest sistema artificial per l’aprofitament dels re...
| Autores: | , |
|---|---|
| Formato: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/445524 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2117/445524 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Streamflow Hydraulic structures Channels (Hydraulic engineering) Water-storage Mines d'aigua Arenys de Mar termodinàmica patrimoni de l'aigua aprofitament energètic Hospital del Xifré Mines d'aigua -- Catalunya -- Arenys de Mar Cabal (Hidrologia) Estructures hidràuliques Canals (Enginyeria hidràulica) Aigua -- Emmagatzematge Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge |
| Resumo: | Les mines d’aigua conformen un patrimoni natural i una herència sociocultural pels municipis del Maresme. Aquestes cavitats horitzontals subterrànies permeten el reg per gravetat dels conreus i la retenció de l’aigua en basses, aljubs i safareigs. Aquest sistema artificial per l’aprofitament dels recursos hídrics es nodreix de la xarxa natural hidrològica, conformada per aqüífers i cursos intermitents d’aigua, com les rieres i els rials, que neixen a la Serra de la Marina i desemboquen al mar Mediterrani. Arenys de Mar compta amb més d’una desena de mines d’aigua identificades però del tot desprotegides i la majoria, abandonades o en desús. La proposta explora la possibilitat de projectar amb el potencial termodinàmic de les mines d’aigua, que més enllà del seu paper en la gestió hídrica, també posseeixen unes qualitats tèrmiques que l’arquitectura existent pot aprofitar. L’estratègia de reconnexió de dos trams interromputs de la Mina de Sans permet reactivar el patrimoni hidràulic i fer arribar l’aigua fins al tram final del seu recorregut. L’equipament públic del Xifré es converteix en nexe imprescindible que transporta l’aire i l’aigua de la mina. D’una banda, s’aprofita el cabal d’aire, de temperatura força constant al llarg de l’any, funcionant com a pou canadenc que ajudi a rehabilitar energèticament el Xifré. D’altra banda, s’aprofita la calor específica de l’aigua, acumulada en un dipòsit d’inèrcia, per activar un sistema d’hidrotèrmia que ajudi a reduir la demanda energètica d’un conjunt d’equipaments. Així doncs, el projecte reivindica un patrimoni silenciat pel pas del temps i converteix en singulars espais arquitectònics existents que aprofiten les qualitats d’una infraestructura natural tan arrelada al territori com les mines d’aigua. |
|---|