The effects of feed additives, essential oils or guanidinoacetic acid, on cattle rumen microbial fermentation in in vitro studies

Per millorar l'eficiència de la fermentació del rumen, es van avaluar dos additius alimentaris diferents, olis essencials (EO) i àcid guanidinoacètic (GAA) en tres estudis in vitro. A l'estudi 1, 12 EO: anís estrellat, cassia, geraniol, llimona (LEM), limonè, farigola, arbre del te, corian...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Temmar, Rokia|||0000-0001-9213-0176
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2022
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:275989
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/275989
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Fermentació ruminal
Fermentación ruminal
Rumen fermentation
Olis essencials
Aceites esenciales
Essential oils
Àcid guanidinoacètic
Ácido guanidinoacético
Guanidinoacetic acid
Ciències Experimentals
Descripción
Sumario:Per millorar l'eficiència de la fermentació del rumen, es van avaluar dos additius alimentaris diferents, olis essencials (EO) i àcid guanidinoacètic (GAA) en tres estudis in vitro. A l'estudi 1, 12 EO: anís estrellat, cassia, geraniol, llimona (LEM), limonè, farigola, arbre del te, coriandre (COR), pebrot, pebre negre, cúrcuma i gingebre (GIN), a Exp. 1 a tres dosis, i combinacions d'olis LEM, COR i GIN en Exp. 2, es va afegir un farratge 50:50: dieta concentrada. A l'Exp.1, el LEM va tendir a augmentar la proporció de propionat i va tendir a disminuir la proporció d'acetat a propionat. L'estrella d'anís, el COR i la farigola van tendir a augmentar la proporció de butirat. El pebrot, el COR i la farigola van disminuir la concentració d'amoníac-N. En Exp. A la figura 2, es va observar una sinergia entre LEM i COR que augmenta la proporció total de VFA i propionat, i un Disminució de la relació entre acetat i propionat. Tanmateix, l'addició de dosis elevades de GIN a la barreja LEM + COR va tenir un efecte antagònic sobre el perfil de fermentació del rumen. A l'estudi 2, es va provar una barreja d'olis d'estrella d'anís i cassia (BAC) i LEM amb quatre transportadors diferents: sílice-gira-sol (SIL), oli de colza (RAP), terra de diatomeas (DIAT) i panotxa de blat de moro (CCO). vitro. En Exp. 1, els tractaments van ser: control negatiu, monensina (MON) com a control positiu, BAC, LEM, SIL, RAP, DIAT, CCO, LEM+SIL, LEM+RAP, LEM+DIAT i LEM+CCO. En Exp. 2, BAC i LEM es van utilitzar per estimar la producció total de gas i metà. A tots els tractaments se'ls va afegir un farratge 50:50: dieta concentrada. En Exp. 1, BAC i LEM van augmentar els àcids grassos volàtils totals, i SIL, RAP i CCO van tendir a augmentar els àcids grassos volàtils totals. Entre les combinacions de EO+portadors, només la combinació LEM-RAP va tenir un efecte, disminuint la concentració d'amoníac-N. En Exp. 2, BAC va disminuir la producció total de gas i metà, i la relació metà/gas total. En canvi, el LEM va augmentar el metà total i la proporció metà/gas total. A l'estudi 3, es van utilitzar 8 fermentadors de cultiu continu de doble flux en 2 períodes (7 dies d'adaptació i 3 dies de mostreig). Els tractaments es van organitzar en un factorial 2 × 2, amb factors com el tipus de condicions de fermentació: vedella (pH entre 5,5 i 6,5; dieta 10:90 farratge: concentrat, 16,3% CP i 17,6% NDF) o lactis (pH entre 5,8 i 6,8; dieta 50:50 farratge: concentrat, 17,1% CP i 30,0% NDF); i GAA: 0 vs. 2 g/d. Es van mantenir constants les velocitats de dilució de temperatura (38,5 ºC), líquid (0,10/h) i sòlid (0,05/h). Dietes (90 g/d MS) es van alimentar en 3 porcions/d. No es van observar diferències en la veritable degradació de l'OM. La degradació de l'NDF, les proporcions d'acetat i butirat, la proporció d'acetat a propionat, la concentració de NH 3 -N, el flux de N total i N d'amoníac, l'eficiència de la síntesi de proteïnes microbianes i la diversitat alfa i beta de la població microbiana eren més altes en lactis que en la vedella. El VFA total i la proporció de propionat eren més alts a la carn de boví que als lactis. El GAA va augmentar la concentració de NH 3 -N i el flux de N total i d'amoníac. La degradació microbiana del GAA va ser més elevada en les condicions de fermentació dels lactis (69,8%) que en la carn de boví (6,30%).