21st Century skills in foreign language classroom: Linguistic Landscape as a tool to foster secondary school students' critical and creative thinking skills
Aquesta tesi, estructurada com un compendi de tres publicacions, examina el desenvolupament del pensament crític (PC) i la creativitat de l’alumnat a través de projectes basats en el paisatge lingüístic (PL). La recerca investiga com la implicació dels PL fomenta les habilitats de pensament crític i...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695205 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695205 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Paisatge lingüístic Linguistic landscape Paisaje lingüístico Pensament creatiu Creative thinking Pensamiento creativo Pensament crític Critical thinking Pensamiento critíco Ciències Socials 37 |
| Sumario: | Aquesta tesi, estructurada com un compendi de tres publicacions, examina el desenvolupament del pensament crític (PC) i la creativitat de l’alumnat a través de projectes basats en el paisatge lingüístic (PL). La recerca investiga com la implicació dels PL fomenta les habilitats de pensament crític i creatiu en estudiants de secundària, amb un enfocament específic en l’aplicació d’habilitats de pensament d’ordre superior definides per la Taxonomia de Bloom (Anderson & Krathwohl, 2001; Bloom, et al., 1956). Mitjançant la metodologia de la Teoria Fonamentada, i en concret l’adaptació proposada per Sibley (2014), l’estudi duu a terme una anàlisi sistemática de les dades obtingudes de les respostes i les produccions de l’alumnat. Els resultats demostren que els projectes basats en PL promouen efectivament tant el pensament crític com la creativitat entre els estudiants de secundària. En els tres estudis presentats, l’alumnat va desenvolupar habilitats d’investigació tot explorant la diversitat lingüística i cultural tant a l’aula com en els seus entorns més propers. Així mateix, l’alumnat va participar en tasques que implicaven l’aplicació de tots els dominis definits per la Taxonomia de Bloom adaptada (Anderson & Krathwohl., 2001). A més, els projectes van fomentar la creativitat mitjançant tasques que convidaven els estudiants a elaborar textos originals i multimodals, integrant elements visuals, escrits i orals. Tot i que els resultats posen de manifest el valor pedagògic de les tasques basades en el PL, també s’hi han identificat alguns reptes, especialment pel que fa a les habilitats de pensament d'ordre superior. Malgrat que l’alumnat va participar en tasques que requerien anàlisi i creació, alguns van tenir dificultats per afrontar amb eficàcia dominis cognitivament més exigents, com ara l’avaluació. Això evidencia la necessitat d’un suport més estructurat per ajudar els estudiants a implicar-se més profundament en processos cognitius complexos. A partir d’aquestes observacions, l’estudi proposa diverses implicacions pedagògiques, desenvolupades amb detall en el capítol de les conclusions. Aquestes inclouen aspectes com ara la claredat en la instrucció, l’estructuració del suport cognitiu i les pràctiques de reflexió, amb l’objectiu de potenciar la implicació de l’alumnat en habilitats de pensament d’ordre superior. Aquesta recerca contribueix a la literatura existent sobre la pedagogia del PL, reafirmant-ne el potencial per promoure el pensament crític i la creativitat en contextos educatius. Els resultats subratllen la importància de dissenyar marcs instruccionals sòlidament estructurats que no només fomentin la consciència lingüística i cultural, sinó que també impliquin activament l’alumnat en processos cognitius i creatius, proporcionant-los així habilitats fonamentals per a contextos acadèmics i professionals futurs. |
|---|