Regulation of histamine synthesis and release in the central nervous system by H3 receptor transduction mechanisms

La importancia de la neurotransmissió histaminèrgica sobre diversos procesos neurofisiològics i neuropatològics ha sigut ben descrita. Malgrat tot, els mecanismes de transducció que controlen l'alliberament i la síntesi d'histamina són poc coneguts. En aquest sentit, s'ha descrit que...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Gómez Ramírez, Jordi
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2003
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:36840
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/36840
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Transducció de senyal cel·lular
Histamina
Descripción
Sumario:La importancia de la neurotransmissió histaminèrgica sobre diversos procesos neurofisiològics i neuropatològics ha sigut ben descrita. Malgrat tot, els mecanismes de transducció que controlen l'alliberament i la síntesi d'histamina són poc coneguts. En aquest sentit, s'ha descrit que els autoreceptors H3 tenen una funció principal en la regulació dels nivells d'histamina cerebral però, fins al dia d'avui, els mecanismes de transducció de senyal acoplats als autoreceptors H3 són poc compresos La principal finalitat d'aquest treball ha sigut la descripció de les vies de transducció de senyal involucrades en la modulació de l'alliberament i la síntesi d'histamina mitjançant els autoreceptors H3. Hem desenvolupat un mètode radioisotòpic per purificar, per cromatografia líquida d'elevada resolució (HPLC), [3H]-histamina sintetitzada a partir d'histidina radioactiva la qual cosa permet una quantificación de la [3H]-histamina més senzilla, sensible i exacte que la obtinguda mitjançant altres metodologies descrites previament. Hem demostrat que els autoreceptors H3 modulen la síntesi de [3H]-histamina mitjançant la via adenilat ciclasa-proteïna quinasa A. Malgrat tot, basant-nos en els nostres resultats no podem concloure si la proteïna quinasa A activa a la histidina descarboxilasa de forma directe mitjançant la seva fosforilació o de forma indirecta mitjançant l'activació d'altres proteïna quinases. D'altra banda, hem observat que els autoreceptors H3 no poden modular l'alliberament de [3H]-histamina mitjançant la via de transducció que hem mencionat previament. També hem descrit que els increments de l'alliberament i la síntesi de [3H]-histamina induïts per la despolarització amb potassi estàn mediats per la regulació de l'entrada de calci extracel·lular a través de canals de calci activats per voltatge de tipus N. Tenint present aquests resultats, seria d'interés investigar quin tipus de proteïna quinases dependents de calci podrien estar involucrades en el control de l'alliberament i la síntesi d'histamina a les neurones histaminèrgiques. Finalment, hem demostrat que la síntesi de [3H]-histamina pot ser estimulada per activació de la via adenilat ciclasa-proteïna quinasa A o per l'entrada de calci extracel·lular de forma independents. En conclusió, aquest treball de tesi doctoral ha permès una millora en la comprenssió de la funció histaminèrgica cerebral a la vegada que un millor coneixement dels mecanismes de transducció de senyal dels autoreceptors H3. Aquest coneixement podria ser útil pel desenvolupament de nous tipus de farmacs que podrien ser aplicables en el tractament de diverses malalties del sistema nerviós.