Les "other-regarding virtues" en l’ètica contemporània
[cat] En cas d'enfrontar-nos amb un dilema moral en el que s'ha d'escollir entre un mateix i els altres, com hem d'actuar? Ens hem d'afavorir a nosaltres mateixos o hem d'afavorir els altres? Per tal de respondre aquestes preguntes, s'ha restringit l'àmbit d&#...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/54820 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/54820 http://hdl.handle.net/10803/134984 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ètica Virtut Moral pràctica Filosofia contemporània Ethics Virtue Conduct of life Contemporary philosophy |
| Sumario: | [cat] En cas d'enfrontar-nos amb un dilema moral en el que s'ha d'escollir entre un mateix i els altres, com hem d'actuar? Ens hem d'afavorir a nosaltres mateixos o hem d'afavorir els altres? Per tal de respondre aquestes preguntes, s'ha restringit l'àmbit d'investigació en el de les virtuts auto-referents i les altri-referents en l'ètica contemporània. El primer capítol de la tesi planteja aquesta problemàtica i posa de manifest el desacord fonamental imperant sobre la concepció de l'ètica, ja identificat per Paul Bloomfield (2008). La majoria de filòsofs contemporanis pressuposen un tipus d'ètica sense fer explícit tal posicionament ni donar arguments que el justifiquin. S'estudiaran tres tipus d'ètica en relació amb la concepció de l'abast de la moral: l'ètica auto-referent, l'altri-referent i la mixta. El segon capítol es centra en la investigació sobre el tema de les virtuts: es distingeix l'ètica de la virtut de la teoria de la virtut, optant per aquesta segona, i s'ofereix una definició de 'virtut'. A continuació, s'estudia el desenvolupament històric de les virtuts auto-referents (self-regarding virtues) i altri-referents (other-regarding virtues). Posteriorment, es duu a terme un estudi conceptual d'aquests tipus de virtuts, incloent-hi també les virtuts mixtes (mixed virtues) de la mà de Michael Slote (1992). El tercer capítol aborda la problemàtica presentada en el primer capítol amb les eines conceptuals desenvolupades en el segon. Des de la teoria de la virtut presentada, s'analitzen les raons que poden haver-hi per defensar l'ètica auto-referent, l'altri-referent i la mixta. També s'estudien les principals objeccions a les que han de fer front: l'egoisme moral, l'auto-sacrifici de l'agent moral i la impossibilitat de respondre els dilemes morals en els que s'ha d'escollir entre afavorir-se el propi agent moral o afavorir els altres. Es defensa la superioritat de l'ètica mixta, encara que no ofereixi una guia directa per a l'acció en els dilemes morals considerats: recomana que l'agent busqui l'equilibri entre les virtuts auto-referents i altri-referents tant en el dilema mateix com en el seu context i en la vida de l'agent moral en general. Això porta a reconèixer la possibilitat que existeixin dilemes morals tràgicament irresolubles, que poden ser minimitzats, però no extingits, mitjançant la promoció de la justícia social i de les virtuts en els agents morals. |
|---|