Estudi pilot sobre l'aplicació d'un programa docent sobre el model comunicacional de presa de decisions compartida a la consulta per a metges residents de medicina familiar i comunitària
Introducció: La presa de decisions compartida (PDC) és un dels pilars de l’entrevista clínica centrada en el pacient. Tot i l’evidència creixent sobre els seus beneficis, la seva docència durant la formació sanitària és encara limitada i poc estandarditzada. Per aquest motiu s’ha volgut avaluar si l...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695870 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695870 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Presa de decisions compartida Shared decision-making Toma de decisiones compartida Habilitats comunicatives Communication skills Habilidades comunicativas Educació mèdica Medical education Educación médica Ciències de la Salut 377 |
| Sumario: | Introducció: La presa de decisions compartida (PDC) és un dels pilars de l’entrevista clínica centrada en el pacient. Tot i l’evidència creixent sobre els seus beneficis, la seva docència durant la formació sanitària és encara limitada i poc estandarditzada. Per aquest motiu s’ha volgut avaluar si la incorporació d’un programa formatiu en PDC dins d’un curs existent d’entrevista clínica (EC) millora les habilitats comunicatives dels metges residents de medicina de família. Metodologia: Estudi pilot, experimental, longitudinal i amb grup control. Inclou metges residents de segon any de medicina de família que participen en un curs obligatori d’EC. El grup intervenció rep el mateix curs amb un mòdul específic sobre PDC integrat. Tots els participants realitzen una consulta simulada sobre la hipercolesterolèmia, que és vídeo-enregistrada. Les entrevistes simulades s'avaluen de manera autoadministrada amb els qüestionaris TDC-C-9 pels pacients i QDOC pels professionals. L'escala OPTION5 s’aplica posteriorment per l’anàlisi dels vídeo-enregistraments per dos observadors. Aquesta escala es tradueix de l’anglès al castellà i es valida preliminarment. Resultats: Participen un total de 72 residents: n=32 al grup control i n=40 al grup intervenció. La comparació basal mostra que no hi ha diferències significatives entre grups. El grup intervenció presenta una millora marginalment significativa en el TDC-C-9 (p=0,052) respecte el grup control, mentre que el QDOC i l’OPTION5 mostren millores significatives en ambdós grups (sense diferències entre sí). La duració de la consulta es manté estable. S’observen correlacions febles entre l’OPTION5 i la duració de la consulta, així com entre els diferents qüestionaris. L’avaluació independent amb l’escala OPTION5 revela diferències sistemàtiques en la manera de puntuar entre observadors. Conclusions: Integrar la PDC en la formació en entrevista clínica és viable i contribueix a millorar les habilitats comunicatives dels metges residents. Aquest enfocament pot afavorir una pràctica assistencial més centrada en el pacient. La milloria observada no discrimina entre ambdós grups, fet que suggereix la necessitat de posteriors modificacions en el disseny formatiu específic per la PDC. Es recomana que l’ús de l’escala OPTION5 es faci amb dues persones avaluadores simultàniament per garantir una major fiabilitat. |
|---|