De les dones als diccionaris: anàlisi de la presència femenina en tres diccionaris

Es pot afirmar que dos dels aspectes fonamentals que configuren la visió i la percepció que la societat té de les dones i, en conseqüència, la valoració que se’n fa, són el sexisme i l’androcentrisme. En primer lloc, a causa de la importància que tenen aquests dos conceptes al llarg de la tesi i, en...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Lledó Cunill, Eulàlia
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2000
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/672833
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/672833
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Dones
Mujeres
Women
Sexisme en el llenguatge
Sexismo en el lenguaje
Sexism in language
Diferències entre sexes
Diferencias entre los sexos
Sex differences
Lexicografia
Lexicografía
Lexicography
Diccionaris
Diccionarios
Dictionaries
Fabra, Pompeu, 1868-1948, Diccionari general de la llengua catalana
Institut d'Estudis Catalans, Diccionari de la llengua catalana
Real Academia Española, Diccionario de la Lengua Española
Ciències Humanes i Socials
81
id ES_937f08cf0f4de53cec51c70202bdfd8a
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/672833
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv De les dones als diccionaris: anàlisi de la presència femenina en tres diccionaris
title De les dones als diccionaris: anàlisi de la presència femenina en tres diccionaris
spellingShingle De les dones als diccionaris: anàlisi de la presència femenina en tres diccionaris
Lledó Cunill, Eulàlia
Dones
Mujeres
Women
Sexisme en el llenguatge
Sexismo en el lenguaje
Sexism in language
Diferències entre sexes
Diferencias entre los sexos
Sex differences
Lexicografia
Lexicografía
Lexicography
Diccionaris
Diccionarios
Dictionaries
Fabra, Pompeu, 1868-1948, Diccionari general de la llengua catalana
Institut d'Estudis Catalans, Diccionari de la llengua catalana
Real Academia Española, Diccionario de la Lengua Española
Ciències Humanes i Socials
81
title_short De les dones als diccionaris: anàlisi de la presència femenina en tres diccionaris
title_full De les dones als diccionaris: anàlisi de la presència femenina en tres diccionaris
title_fullStr De les dones als diccionaris: anàlisi de la presència femenina en tres diccionaris
title_full_unstemmed De les dones als diccionaris: anàlisi de la presència femenina en tres diccionaris
title_sort De les dones als diccionaris: anàlisi de la presència femenina en tres diccionaris
dc.creator.none.fl_str_mv Lledó Cunill, Eulàlia
author Lledó Cunill, Eulàlia
author_facet Lledó Cunill, Eulàlia
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Cabré, M. Teresa (Maria Teresa), 1947-
Sau, Victoria, 1930-2013
Segarra, Marta
Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Romànica
dc.subject.none.fl_str_mv Dones
Mujeres
Women
Sexisme en el llenguatge
Sexismo en el lenguaje
Sexism in language
Diferències entre sexes
Diferencias entre los sexos
Sex differences
Lexicografia
Lexicografía
Lexicography
Diccionaris
Diccionarios
Dictionaries
Fabra, Pompeu, 1868-1948, Diccionari general de la llengua catalana
Institut d'Estudis Catalans, Diccionari de la llengua catalana
Real Academia Española, Diccionario de la Lengua Española
Ciències Humanes i Socials
81
topic Dones
Mujeres
Women
Sexisme en el llenguatge
Sexismo en el lenguaje
Sexism in language
Diferències entre sexes
Diferencias entre los sexos
Sex differences
Lexicografia
Lexicografía
Lexicography
Diccionaris
Diccionarios
Dictionaries
Fabra, Pompeu, 1868-1948, Diccionari general de la llengua catalana
Institut d'Estudis Catalans, Diccionari de la llengua catalana
Real Academia Española, Diccionario de la Lengua Española
Ciències Humanes i Socials
81
description Es pot afirmar que dos dels aspectes fonamentals que configuren la visió i la percepció que la societat té de les dones i, en conseqüència, la valoració que se’n fa, són el sexisme i l’androcentrisme. En primer lloc, a causa de la importància que tenen aquests dos conceptes al llarg de la tesi i, en segon lloc, perquè formen part de la mateixa delimitació del tema, passo a definir-los. El sexisme és fonamentalment una actitud que es caracteritza pel menyspreu i la desvaloració, per excés o per defecte, del que són o fan les dones. És una actitud derivada de la supremacia masculina, es basa en l’hegemonia dels homes i en el conjunt de creences que li donen suport i la legitimen. També es pot definir com el conjunt dels mètodes utilitzats pel patriarcat per continuar mantenint el sexe femení en una situació de subordinació. L’androcentrisme, en contrast amb el sexisme, consisteix en un punt de vista orientat pel conjunt de valors dominants en el patriarcat o, dit d’una altra manera, per una percepció “centrada” i basada en normes masculines. És prendre l’home com a mesura de totes les coses; tot discurs que presenta aspectes de la vida de les dones com una desviació (a la norma) és androcèntric. L’androcentrisme també té, com el sexisme, indubtables repercussions en els usos de la llengua. L’androcentrisme, en una mesura més gran que el sexisme, és la causa i l’origen d’uns determinats usos de la llengua que tendeixen a excloure o a invisibilitzar les dones en la llengua; o el que és el mateix, promouen l’exclusió lingüística o la invisibilització lingüística. Dos són els usos més importants de la llengua, a bastament presents en les definicions i exemples dels diccionaris, en què l’androcentrisme es comprova. Els biaixos sexistes i androcèntrics ocasionen, com s’ha dit, d’una banda, un tractament pejoratiu de les dones i, de l’altra, una invisibilització o una exclusió (i, per tant, una desvaloració) de les dones en qualsevol document a partir d’uns determinats usos de la llengua; aquests fets han ocasionat un gran nombre d’estudis arreu del món, especialment, en el món occidental. Sembla pertinent, doncs, preguntar-se fins a quin punt les dones estan correctament representades en els diccionaris, si hi ha hagut canvis en aquesta visualització en els últims anys, especialment des de mitjans d’aquest segle, i, si n’hi ha hagut, quin tipus de canvis es constata en els diccionaris. Aquesta tesi es proposa de contestar alguns dels anteriors interrogants. Per això la tesi s’organitza en dues parts diferenciades tot i que lligades entre si. La primera part (segon capítol) és una anàlisi de la presència i de l’absència de les dones en el Diccionari General de la Llengua Catalana (a partir d’ara, m’hi referiré com a DGLC) a través d’algunes informacions lexicogràfiques dels articles: definicions, exemples, fraseologia, etc. S’han estudiat gran part dels elements que fan referència a éssers humans sexuats. La presència d’homes i dones al llarg del DGLC és desigual i descompensada; he escollit i he agafat com a centre d’interès primordial i com a objectiu principal d’estudi, l’anàlisi de la presència del sexe femení al llarg de tot el document. La segona part de la tesi (tercer capítol) és una anàlisi comparativa de la presència humana sexuada (fonamentalment de la femenina) entre el Diccionari General de la Llengua Catalana, prèviament comptabilitzat i analitzat, i dues mostres aleatòries de dos diccionaris editats posteriorment: el Diccionari de la llengua catalana (pel que fa al català) i el Diccionario de la Lengua Española (respecte al castellà). Aquesta anàlisi contrastiva és la base de generalitzacions sobre la distribució de la presència humana sexuada en la lexicografia en general.
publishDate 2000
dc.date.none.fl_str_mv 2000
2021
2021
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10803/672833
url http://hdl.handle.net/10803/672833
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv 445 p.
application/pdf
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869413602217164800
spelling De les dones als diccionaris: anàlisi de la presència femenina en tres diccionarisLledó Cunill, EulàliaDonesMujeresWomenSexisme en el llenguatgeSexismo en el lenguajeSexism in languageDiferències entre sexesDiferencias entre los sexosSex differencesLexicografiaLexicografíaLexicographyDiccionarisDiccionariosDictionariesFabra, Pompeu, 1868-1948, Diccionari general de la llengua catalanaInstitut d'Estudis Catalans, Diccionari de la llengua catalanaReal Academia Española, Diccionario de la Lengua EspañolaCiències Humanes i Socials81Es pot afirmar que dos dels aspectes fonamentals que configuren la visió i la percepció que la societat té de les dones i, en conseqüència, la valoració que se’n fa, són el sexisme i l’androcentrisme. En primer lloc, a causa de la importància que tenen aquests dos conceptes al llarg de la tesi i, en segon lloc, perquè formen part de la mateixa delimitació del tema, passo a definir-los. El sexisme és fonamentalment una actitud que es caracteritza pel menyspreu i la desvaloració, per excés o per defecte, del que són o fan les dones. És una actitud derivada de la supremacia masculina, es basa en l’hegemonia dels homes i en el conjunt de creences que li donen suport i la legitimen. També es pot definir com el conjunt dels mètodes utilitzats pel patriarcat per continuar mantenint el sexe femení en una situació de subordinació. L’androcentrisme, en contrast amb el sexisme, consisteix en un punt de vista orientat pel conjunt de valors dominants en el patriarcat o, dit d’una altra manera, per una percepció “centrada” i basada en normes masculines. És prendre l’home com a mesura de totes les coses; tot discurs que presenta aspectes de la vida de les dones com una desviació (a la norma) és androcèntric. L’androcentrisme també té, com el sexisme, indubtables repercussions en els usos de la llengua. L’androcentrisme, en una mesura més gran que el sexisme, és la causa i l’origen d’uns determinats usos de la llengua que tendeixen a excloure o a invisibilitzar les dones en la llengua; o el que és el mateix, promouen l’exclusió lingüística o la invisibilització lingüística. Dos són els usos més importants de la llengua, a bastament presents en les definicions i exemples dels diccionaris, en què l’androcentrisme es comprova. Els biaixos sexistes i androcèntrics ocasionen, com s’ha dit, d’una banda, un tractament pejoratiu de les dones i, de l’altra, una invisibilització o una exclusió (i, per tant, una desvaloració) de les dones en qualsevol document a partir d’uns determinats usos de la llengua; aquests fets han ocasionat un gran nombre d’estudis arreu del món, especialment, en el món occidental. Sembla pertinent, doncs, preguntar-se fins a quin punt les dones estan correctament representades en els diccionaris, si hi ha hagut canvis en aquesta visualització en els últims anys, especialment des de mitjans d’aquest segle, i, si n’hi ha hagut, quin tipus de canvis es constata en els diccionaris. Aquesta tesi es proposa de contestar alguns dels anteriors interrogants. Per això la tesi s’organitza en dues parts diferenciades tot i que lligades entre si. La primera part (segon capítol) és una anàlisi de la presència i de l’absència de les dones en el Diccionari General de la Llengua Catalana (a partir d’ara, m’hi referiré com a DGLC) a través d’algunes informacions lexicogràfiques dels articles: definicions, exemples, fraseologia, etc. S’han estudiat gran part dels elements que fan referència a éssers humans sexuats. La presència d’homes i dones al llarg del DGLC és desigual i descompensada; he escollit i he agafat com a centre d’interès primordial i com a objectiu principal d’estudi, l’anàlisi de la presència del sexe femení al llarg de tot el document. La segona part de la tesi (tercer capítol) és una anàlisi comparativa de la presència humana sexuada (fonamentalment de la femenina) entre el Diccionari General de la Llengua Catalana, prèviament comptabilitzat i analitzat, i dues mostres aleatòries de dos diccionaris editats posteriorment: el Diccionari de la llengua catalana (pel que fa al català) i el Diccionario de la Lengua Española (respecte al castellà). Aquesta anàlisi contrastiva és la base de generalitzacions sobre la distribució de la presència humana sexuada en la lexicografia en general.Universitat de BarcelonaCabré, M. Teresa (Maria Teresa), 1947-Sau, Victoria, 1930-2013Segarra, MartaUniversitat de Barcelona. Departament de Filologia Romànica202120212000info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion445 p.application/pdfapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/672833TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/6728332026-06-14T12:46:07Z
score 15,300724

Similares en LA Referencia