Brain computer interfaces for brain acquired damage
El terme Interfície Cervell-Ordinador (ICC), va sorgir als anys 70 pel Dr. Jacques J. Vidal, que mitjançant l'ús de l'electroencefalografia (EEG) fou el primer a intentar proporcionar una sortida alternativa als senyals cerebrals per controlar un dispositiu extern. L'objectiu principa...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:241049 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/241049 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Interfícies cervell ordinador Interfaces cerebro ordenador Brain computer interfaces Rehabilitació Rehabilitación Rehabilitation Electroencefalografia Electroencefalografía Electroencephalography Ciències de la Salut 616.8 |
| Sumario: | El terme Interfície Cervell-Ordinador (ICC), va sorgir als anys 70 pel Dr. Jacques J. Vidal, que mitjançant l'ús de l'electroencefalografia (EEG) fou el primer a intentar proporcionar una sortida alternativa als senyals cerebrals per controlar un dispositiu extern. L'objectiu principal d'aquesta fita era ajudar als pacients amb problemes de moviment i comunicació a relacionar-se amb el seu entorn. Des de llavors, molts neurocientífics han emprat aquesta idea i han intentat posar-la en pràctica utilitzant diferents mètodes d'adquisició i processament del senyal, nous dispositius d'interacció, noves metes i objectius. Tot això ha facilitat l'aplicació d'aquesta tecnologia en moltes àrees, i actualment les ICC s'utilitzen per jugar a videojocs, moure cadires de rodes, facilitar l'escriptura en persones sense mobilitat, definir criteris i preferències en el món del comerç i el consum, o inclús poden servir com a detector de mentides. Tot i així, el sector que presenta un major avenç en el desenvolupament de les ICC, és el sector biomèdic. A grans trets, podem utilitzar les ICC amb dues finalitats diferents dins de la neurorehabilitació; substituint una funció perduda o induint canvis en la plasticitat neuronal amb l'objectiu de restaurar o compensar la funció perduda. Existeixen diferents principis per al registre dels senyals del cervell; de manera invasiva, col·locant els elèctrodes de registre dintre de la cavitat cranial, o de manera no invasiva, col·locant els elèctrodes de registre fora de la cavitat cranial. El mètode més conegut i difós és l'EEG. El seu ús és molt adequat en entorns clínics, té una resolució temporal molt precisa i és possible obtenir una retroalimentació en temps real que pot induir la plasticitat cortical i el restabliment de la funció motora normal. En aquesta tesi presentem tres objectius diferents: (1) avaluar els afectes clínics de la rehabilitació mitjançant les ICC en pacients amb ictus, ja sigui realitzant un meta-anàlisi dels estudis publicats o avaluant els canvis funcionals dels pacients amb ictus després de la teràpia d'ICC; (2) explorar paràmetres alternatius per quantificar els efectes de les ICC en pacients amb ictus, avaluant diferents biomarcadors de l'EEG en pacients amb aquesta patologia i correlacionant aquests marcadors amb els resultats de les escales funcionals; (3) optimitzar el sistema ICC mitjançant la gamificació d'un avatar. |
|---|