Entrenament preventiu de les lesions del lligament encreuat anterior en jugadores d’handbol: una revisió sistemàtica
L’handbol és un esport que requereix la repetició de moviments i accions d’alta intensitat, com aterratges amb una cama i accions d’u contra u, que afavoreixen el mecanisme lesiu del lligament encreuat anterior. L’entrenament preventiu pot modificar els factors de risc neuromusculars associats al ri...
| Autores: | , , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/465783 |
| Acceso en línea: | https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2021/4).146.08 https://hdl.handle.net/10459.1/465783 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Entrenament Handbol femení Lligament encreuant anterior Prevenció |
| Sumario: | L’handbol és un esport que requereix la repetició de moviments i accions d’alta intensitat, com aterratges amb una cama i accions d’u contra u, que afavoreixen el mecanisme lesiu del lligament encreuat anterior. L’entrenament preventiu pot modificar els factors de risc neuromusculars associats al risc de patir aquesta lesió en esportistes femenines. Determinar-ne les característiques (durada, freqüència, tipus d’exercici…) i els components (força, pliometria, equilibri…) és fonamental a l’hora de dissenyar un entrenament que sigui específic i individualitzat per a la jugadora. Els objectius d’aquest treball van ser identificar i categoritzar els components comuns dels programes d’entrenament preventiu de la lesió del lligament encreuat anterior en jugadores d’handbol i descriure i classificar els exercicis que formen cada categoria. Es va realitzar una revisió sistemàtica seguint les directrius de la declaració PRISMA a les bases de dades Web of Science, Sport Discus, PubMed, Scopus, Cochrane i ScienceDirect. Els criteris d’inclusió van ser: (a) les participants eren jugadores d’handbol de qualsevol edat i de sexe femení, (b) hi havia una intervenció amb un entrenament preventiu, i (c) s’informava de la incidència lesiva amb el nombre de lesions de LEA. S’hi van incloure sis estudis i se’n va avaluar la qualitat metodològica mitjançant l’eina ROB 2.0. Els resultats indiquen que la majoria d’intervencions incloïen més d’un component d’entrenament amb una durada mitjana de 15 minuts i que els exercicis que més variaven entre els diferents programes van ser els de pliometria. |
|---|