| Sumario: | El bon maneig de les reproductores pesades durant les fases de recria i posta és essencial per obtenir produccions correctes, que finalment s̀han de traduir en un nombre de pollets per au allotjada que correspongui amb el potencial genètic de les aus. En els últims anys s'ha fet inclús més important el bon maneig durant la fase de creixement de les polletes reproductores, en especial per aconseguir un bon desenvolupament esquelètic i evitar problemes locomotors; i així mateix, per criar les aus sota criteris de benestar, lliures d'estrès, ja que tenir les aus confortables a les instal·lacions avícoles és la base sobre la que aconseguir bones produccions. Per tot això, l'objectiu global d'aquesta tesi va ser investigar l'efecte de diferents estratègies de maneig i nutricionals sobre el desenvolupament esquelètic i el comportament de les aus reproductores pesades.Addicionalment, també s'ha estudiat la utilitat de marcadors serològics, fosfatasa alcalina i osteocalcina, per avaluar de forma directa el desenvolupament esquelètic, i s'ha proposat una puntuació de la integritat de la ploma de les ales i de la cua com a sistema per avaluar el confort de les aus durant la fase de recria.En el primer experiment, prova de camp, es va estudiar el maneig de la uniformitat de les aus reproductores pesades i el seu impacte en el desenvolupament esquelètic. Es va observar que les polletes amb un pes inferior a l'estàndard a les 5 setmanes d'edat tenien, una vegada finalitzat el seu desenvolupament esquelètic, tíbies més curtes, menys resistents i més dúctils, així com a tendons més dèbils. Aquestes aus van recuperar pes corporal en producció però no van recuperar mida d'esquelet ni van obtenir tendons amb estructura capaç de suportar tensió. Per una altra banda, per obtenir lots uniformes i evitar mortalitat durant la recria , es va comprovar la necessitat de seleccionar i agrupar únicament les polletes més lleugeres, mentre la resta d'aus podrien romandre juntes.En el segon experiment, prova experimental, es va estudiar l'efecte de la densitat de la dieta i de la inclusió de vitamina C sobre la uniformitat, la mortalitat, les característiques de la carcassa, la fortalesa esquelètica i el comportament de les aus reproductores pesades. Es va observar que dietes diluïdes amb matèries primes fibroses no afectaven ni a la uniformitat ni a la mortalitat. D'altra banda, aquesta estratègia nutricional va permetre a les aus acumular més greix abdominal i menys pit, la qual cosa és un gran avantatge per obtenir bones produccions. No obstant això, la deposició mineral òssia i la fortalesa esquelètica van ser més pobres. Així mateix, les dietes diluïdes van reduir els comportaments estereotípics, com el picatge de les plomes, i per tant van millorar la integritat de les plomes de les ales i de la cua. La inclusió de vitamina C en la dieta no va afectar a la fortalesa esquelètica ni va reduir els comportaments estereotípics; però va millorar la integritat de l'emplomament de les ales i de la cua.Finalment, es va demostrar que els marcadors serològics poden ser una via directa per valorar el desenvolupament esquelètic i la deposició mineral òssia; i la puntuació de la integritat de les plomes de la cua pot ser un test pràctic per valorar el maneig correcte i el confort de les polletes reproductores pesades a les granges de recria.
|
|---|
