Explica'm un relat i et diré què penses. La formació del pensament crític de l'alumnat de quart d'ESO
Presentem una investigació realitzada a joves de 15 i 16 anys sobre com formen el seu pensament social, a partir dels seus relats, els quals són un instrument idoni per expressar les seves opinions, inquietuds o alternatives de futur. Si tenim en compte que el pensament es reflecteix en el llenguatg...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:245156 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/245156 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pensament crític Pensamiento crítico Critical thinking Relats Relatos Stories Crisi econòmica Crisis económica Economic crisis Ciències Socials |
| Sumario: | Presentem una investigació realitzada a joves de 15 i 16 anys sobre com formen el seu pensament social, a partir dels seus relats, els quals són un instrument idoni per expressar les seves opinions, inquietuds o alternatives de futur. Si tenim en compte que el pensament es reflecteix en el llenguatge, la narració és un instrument essencial en l'ensenyament de les ciències socials, per saber com les i els joves elegits en la investigació, interpreten la realitat i el seu món, i com podem intervenir des de les aules per ajudar-los a formar el seu pensament crític. La temàtica escollida ha estat la crisi econòmica que s'inicia el 2008 i que afecta una bona part de la vida d'aquests joves. La investigació també ha consistit en l'experimentació d'una seqüència didàctica sobre la crisi, com Qüestió Socialment Viva, per analitzar com afronten aquest problema social i les seves capacitats per buscar solucions o alternatives. El tema de la crisi ens permet, a més, indagar sobre altres aspectes que considerem importants, dins de el pensament crític, com poden ser: la visió que tenen sobre el món actual, les solucions que aporten per combatre la crisi, com veuen el sistema capitalista , quina lectura fan de les conseqüències d'aquest sistema, quines propostes de millora plantegen, la seva visió sobre el futur, com interpreten la realitat present, etc ... Estudiar la formació del pensament crític i els factors que hi intervenen, ens sembla especialment interessant en l'actual context marcat pels accelerats canvis tecnològics, l'allau d'informacions (de sospitosa fiabilitat, moltes vegades), la globalització, l'emergència climàtica, la multiculturalitat, la gran desigualtat existent ... que caracteritzen la societat contemporània. És important, creiem, conèixer com el conformen per poder, des de les aules, incidir en la millora de la formació del pensament crític per educar joves amb coneixements, voluntat d'implicació social i capacitat per acabar actuant i participant activament en la societat i el moment que els ha tocat viure amb la finalitat de contribuir a la seva millora. La investigació s'inicia en el curs 2012-13, com un procés sistemàtic de reflexió sobre la pràctica del professorat de ciències socials, i finalitza el 2020, com a procés d'investigació-innovació en un centre educatiu amb unes característiques determinades, amb una població immigrant nombrosa i famílies amb dificultats econòmiques en contrast amb altres d'un nivell socioeconòmic i cultural alt. Els resultats obtinguts ens permeten aportar un coneixement valuós perquè en altres contextos pugui ser útil, per a la formació d'el pensament crític de l'alumnat de secundària quan es treballa amb problemes socials rellevants. Ara coneixem en profunditat les representacions socials de l'alumnat sobre la crisi, les necessitats que té de poder manifestar les seves idees i les moltes possibilitats que té el professorat per innovar en els estudis socials. L'estudi s'ha dut a terme durant els cursos acadèmics 2012-13, 2013-14 i 2015-16, amb una mostra total de 147 estudiants de quart de l'ESO, dividits en dues classes per cada curs. El fet que aquests joves fossin de procedències geogràfiques diferents i nivells socioeconòmics molt dispars, sens dubte ha contribuït a enriquir els resultats de la investigació. |
|---|