Els diàlegs francesos de Llorenç Villalonga, una poètica de l'ambivalència
[cat] El propòsit d’aquesta tesi és donar el lloc que mereix a Llorenç Villalonga en l’espai de la modernitat literària, un lloc sovint qüestionat en les lectures crítiques que se’n fan de la seves obres, que han generat una imatge de l’autor com a fonamentalment conservador i nostàlgic. Aquesta ima...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/212264 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/212264 http://hdl.handle.net/10803/691248 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Literatura catalana Escriptors catalans Villalonga, Llorenç, 1897-1980 Intertextualitat Poètica Ambivalència Catalan literature Catalan authors Intertextuality Poetics Ambivalence |
| Resumo: | [cat] El propòsit d’aquesta tesi és donar el lloc que mereix a Llorenç Villalonga en l’espai de la modernitat literària, un lloc sovint qüestionat en les lectures crítiques que se’n fan de la seves obres, que han generat una imatge de l’autor com a fonamentalment conservador i nostàlgic. Aquesta imatge és generada pels crítics a partir d'anàlisis genètiques i temàtiques de les seves obres i d’enunciats dels seus personatges, així com d'afirmacions emeses pel mateix autor en textos o paratextos diversos, sense tenir en compte el discurs que caracteritza les seves obres de ficció d’un autor ironista, com Villalonga. Per a la consecució del nostre objectiu ens proposem analitzar des de l’anàlisi textual d’algunes de les seves obres més importants dos aspectes fonamentals en la seva obra. D’una banda, analitzem el tractament de la intertextualitat, que destaca en la seva escriptura per l'extensa xarxa de cites i referències que teixeix, i al mateix temps pels diàlegs incessants que desenvolupa al llarg de tota la seva trajectòria, especialment amb autors de la tradició francesa com Voltaire, Proust i George Sand. D’altra banda, i aquesta és una aportació innovadora del nostre treball, ja que no s’ha fet fins ara, analitzem el concepte d’ambivalència segons l’entén l’autor i que podem llegir en alguns textos en què en parla de manera més explícita, i això és, fonamentalment, seguint Freud, de qui era bon lector. L’ambivalència és així la coexistència simultània de dos sentiments oposats d’atracció i rebuig, com amor i odi, vers una mateixa persona o objecte. A partir de la comprensió de l’ambivalència que llegim en Villalonga ens hem plantejat rastrejar-ne la presència de l’ambivalència com a estratègia textual en les seves obres. Així hem analitzat diversos aspectes de la seva escriptura i hem descobert com l’ambivalència juga un juga un paper destacat en el tractament de les tècniques narratives i els gèneres literaris, per la convivència paradoxal i xocant entre formes modernes i tradicionals, que mostra una atracció i un rebuig, al mateix temps, per formes de la modernitat literària i de la tradició. També en la seva darrera obra publicada, una obra que no ha estat objecte d’anàlisis en profunditat fins el moment, Un estiu a Mallorca, en un dels seus diàlegs francesos, estableix un joc intertextual sorprenent i ambivalent amb l’intertext, Un hiver à Majorque. És per això que proposem parlar d’una poètica de l'ambivalència en la seva escriptura. |
|---|