El miratge franquista a la Universitat de Barcelona: les instal·lacions esportives (1954-1958)
La dictadura franquista impulsà la matèria d’educació física com una assignatura universitària obligatòria i controlada per la Falange des de 1944 a fi de dotar-la de contingut ideològic, decisió política que xocà amb la realitat de la dura postguerra. El cas de la Universitat de Barcelona n’és un e...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de documento: | artigo |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2020 |
| País: | España |
| Recursos: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositório: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:20.500.14342/1813 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/20.500.14342/1813 https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2020/2).140.02 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Educació física Ensenyament universitari Universitat de Barcelona Esports -- Història -- Catalunya Franquisme Instal·lacions esportives |
| Resumo: | La dictadura franquista impulsà la matèria d’educació física com una assignatura universitària obligatòria i controlada per la Falange des de 1944 a fi de dotar-la de contingut ideològic, decisió política que xocà amb la realitat de la dura postguerra. El cas de la Universitat de Barcelona n’és un exemple, atès que no disposà d’equipaments esportius propis fins a l’any 1957. L’objectiu d’aquest estudi és explicar les circumstàncies en què es construïren aquestes instal·lacions, en el context de transformació de les polítiques esportives de la dictadura entre 1954 i 1958, així com analitzar en quina mesura aquestes infraestructures facilitaren una transformació més profunda dels objectius i mètodes docents en la matèria d’educació física universitària. A aquest efecte, s’ha estudiat la documentació que consta a l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona (Comissió d’Esports de la Universitat i memòries d’activitats de la matèria d’educació física), la localitzada a l’Arxiu Històric de la ciutat (Junta d’Obres de la Universitat de Barcelona i Comissió Municipal d’Esports), així com documentació d’hemeroteca del període per reconstruir-ne el context. Els resultats obtinguts mostren la vinculació entre els canvis de conjuntura política i les transformacions infraestructurals, alhora que una escassa correlació d’aquests canvis amb l’immobilisme de l’educació física universitària. Aquesta perspectiva permet exposar com en el terreny de l’esport i de l’educació física durant la dictadura franquista existí una asimetria clara entre la voluntat ideològica dels aparells de l’Estat i la dels organismes locals, amb una vocació modernitzadora i més propera a les necessitats ciutadanes. |
|---|