Robert Saladrigas: 'Aquell gust agre de l'estel'
Aquell gust agre de l'estel, guardonada amb el premi 'La Dida', de 1976, és la novel·la més ambiciosa que fins ara ha escrit Robert Saladrigas. El llibre es divideix en dues parts: la primera alterna el relat autobiogràfic del protagonista, Agustí, amb el d'un narrador omniscient...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1978 |
| País: | España |
| Recursos: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/166977 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/166977 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Novel·la catalana Ressenya de llibres Catalan fiction Book reviewing |
| Resumo: | Aquell gust agre de l'estel, guardonada amb el premi 'La Dida', de 1976, és la novel·la més ambiciosa que fins ara ha escrit Robert Saladrigas. El llibre es divideix en dues parts: la primera alterna el relat autobiogràfic del protagonista, Agustí, amb el d'un narrador omniscient que explica els fets del present i del passat immediat (a partir de l'arribada d'Agustí a Barcelona). La segona part té tres temps: primer, segon i zero. El primer és una alternança entre els monòlegs d'en Bernat, personatge foll tancat a una torratxa, i el relat del mateix narrador omniscient. El temps segon és una successió de quasi quaranta planes, sense paràgrafs delimitats, tot ell un monòleg continu, adés d'Agustí, adés d'en Bernat, fins al punt de confondre's en un únic monòleg, ja que les situacions de tots dos personatges coincideixen: éssers tancats, i amb la imaginació com a única llibertat. Al temps zero assistim al final de la història, unes vegades per boca del narrador, d'altres per boca d'Agustí. |
|---|