Movilidad urbana, espacio público y ciudadanos sin autonomía
L'evolució conceptual de la mobilitat ha determinat que aquesta sigui considerada com un dret de tots els ciutadans. No obstant això, a Lima, encara hi ha persones sense autonomia com els infants, els adults grans i les persones amb discapacitat que s'enfronten a dificultats per desplaçar-...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:213616 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/213616 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Supressió de barreres arquitectòniques Discapacitats |
| Sumario: | L'evolució conceptual de la mobilitat ha determinat que aquesta sigui considerada com un dret de tots els ciutadans. No obstant això, a Lima, encara hi ha persones sense autonomia com els infants, els adults grans i les persones amb discapacitat que s'enfronten a dificultats per desplaçar-se per la ciutat, i per tant no poden exercir els seus drets fonamentals. El món d'aquestes persones és encara desconegut, de manera que per incloure'ls en la societat cal, primer, explorar les seves vides, sentiments, problemes i característiques de mobilitat, per després establir mètodes d'avaluació de l'espai públic segons les seves necessitats. La present tesi persegueix aquest objectiu i es desenvolupa a partir d'un enfocament mixt i holístic. Els ciutadans sense autonomia presenten diferents característiques, definicions d'autonomia, experiències, necessitats i propostes de millora. Així mateix, els problemes que enfronten en desplaçar-se són diferents i fins i tot els seus requeriments per superarlos entren en conflicte amb els dels altres ciutadans sense autonomia, el que qüestionaria l'abast real del concepte del disseny universal. Per això, val la pena ressaltar que s'enfrontaren a barreres físiques, socials i personals (en diferent grau), però contràriament al que es pensa, la primera barrera a superar seria psicològica i no física. És a dir, si la persona no està preparada psicològicament no podrà sortir al carrer tot i que aquesta i el transport públic siguin accessibles. Són quatre els principals troballes: les percepcions d'autonomia, la cadena cíclica dels requeriments per als desplaçaments, la jerarquia implícita i el dilema dels requeriments físics. Igualment, els seus patrons de desplaçament i d'organització espacial van dependre de les seves característiques psicofísiques i del mètode que van emprar per a orientar-se espacialment, de manera que hi hauria una clara relació entre els següents elements: les característiques pròpies de les persones (velocitat, acceleració, patrons de organització i trajectòries) i la seva interacció amb l'entorn (tipus d'obstacles, àrees d'influència i regles de prioritat en la circulació). També, la qualitat de l'espai públic i la serendipitat influirien en la generació de micro desplaçaments i en les activitats dels adults grans. De la mateixa manera, el desenvolupament de la tesi permet proposar el mètode d'avaluació dels entorns de proximitat inclusius (AEPI) que abasta criteris qualitatius i quantitatius agrupats en dos nivells d'anàlisi: planificació i operació. El mètode és el resultat de l'aplicació de les entrevistes en profunditat, l'observació i el mesurament de variables quantitatives. Amb aquesta tesi s'han pogut conèixer els sentiments de les persones sense autonomia i especialment d'aquelles amb discapacitat motriu, visual i cognitiva. I pot assenyalar-se que per la seva falta de normalitat conviuen amb la tristesa, la incertesa, la depressió, la marginació i l'oblit. Es consideren ciutadans de segona classe i s'enfronten a continus conflictes personals. Els casos analitzats de discapacitat són un subconjunt dels existents, de manera que l'aportació d'aquesta tesi és només un bri de coneixement dins de l'immens àmbit de la mobilitat. Encara s'ha de recórrer un llarg camí per reivindicar a aquestes persones i atorgar-los la real ciutadania, almenys en el context de Lima. |
|---|