Genesis, desarrollo y características de la sociedad civil japonesa
Els deu anys transcorreguts des del Triple Desastre de març de 2011 al Japó ens han proporcionat una perspectiva temporal àmplia per a la interpretació de les dinàmiques d’articulació de la societat civil i l’administració pública nipona davant d’aquests esdeveniments, però no prou extensa com per a...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/673382 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/673382 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Societat civil Sociedad civil Civil society Japó Japón Japan Fukushima Ciències Socials 93 |
| Sumario: | Els deu anys transcorreguts des del Triple Desastre de març de 2011 al Japó ens han proporcionat una perspectiva temporal àmplia per a la interpretació de les dinàmiques d’articulació de la societat civil i l’administració pública nipona davant d’aquests esdeveniments, però no prou extensa com per a comprendre en el seu conjunt una sèrie de processos socials, llurs característiques es remunten a l’inici de la modernitat occidental en aquell país. La difusió inicial d’imatges culturals sobre la resiliència psicològica i social de la ciutadania japonesa pels mitjans de comunicació ha donat pas progressivament a una caracterització més complexa, en la qual els desenvolupaments de la societat civil han cobrat una importància fonamental. La variable de la “societat civil” s’ha revelat així com una noció clau en l’anàlisi d’aquesta tesi doctoral, llur objectiu investigador és contribuir a l’estudi de les formes de l’associacionisme, la solidaritat i el civisme que engranen l’articulació de la societat civil en el Japó modern i contemporani, així com les seves dinàmiques de cohesió i el seu encaix amb l’Estat, especialment davant de situacions de catàstrofe natural. Amb aquest propòsit, la hipòtesi que guia aquesta recerca doctoral planteja una aproximació crítica a les institucions i les pràctiques socials responsables de la producció i el desenvolupament de la dimensió cívica de la solidaritat com discurs ideològic que s’institueix d’una manera transversal en el Japó contemporani, però la gènesi del qual es projecta des de l’inici de la modernitat euro-atlàntica quan les cosmovisions sociopolítiques i culturals subjacents al concepte occidental de “societat civil” es van començar a adaptar a la realitat japonesa. En aquest sentit, la investigació assumeix una perspectiva interdisciplinària que combina les aportacions teòriques de l’àmbit de la sociologia històrica, la història cultural i de les mentalitats, així com de l’antropologia social i cultural, quelcom que a la vegada es tradueix metodològicament en l’aplicació d’un conjunt de tècniques d’investigació qualitatives que abasta des de la investigació bibliogràfica i social fins a l’anàlisi etnogràfic. |
|---|