Light-sensitive nanocarriers for drug delivery in photodynamic therapy
Aquesta tesi aprofundeix en l’estudi de nanotransportadors com a sistemes de vehiculització i en alguns casos, alliberació de fotosensibilitzadors emprats en teràpia fotodinàmica. S’han fet servir dos nanotransportadors de naturalesa diferent: proteïnes i liposomes. En primer lloc s’ha investigat el...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/462210 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/462210 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Drug delivery Liposomes Combined therapy Singlet oxygen Photodynamic therapy Proteins Protoporphyrin IX Hypericin Ciències naturals, químiques, físiques i matemàtiques 54 543 544 579 |
| Sumario: | Aquesta tesi aprofundeix en l’estudi de nanotransportadors com a sistemes de vehiculització i en alguns casos, alliberació de fotosensibilitzadors emprats en teràpia fotodinàmica. S’han fet servir dos nanotransportadors de naturalesa diferent: proteïnes i liposomes. En primer lloc s’ha investigat els complexos formats entre la hipericina i les proteïnes apomioglobina i β-lactoglobulina. S’han estudiat les característiques fisicoquímiques i fotofísiques, avaluant l’activitat antimicrobiana en front a bacteris gram-positius i gram-negatius. En ambdues matrius proteiques el fotosensibilitzador es troba majoritàriament en forma monomèrica, preservant les seves propietats fotofísiques i formant un complex estable. En el cas de la β-lactoglobulina s’estudia a més, la formació del complex amb l’adició d’un 20% de DMSO com a co-solvent, fet que millora les propietats fotofísiques en detriment de la capacitat antimicrobiana. Ambdós complexos proteics son efectius contra bacteris gram-positius però no contra gram-negatius. Per altra banda, es demostra que la hipericina incorporada a la cavitat de l’apomioglobina pot ser utilitzada en microscòpia de super-resolució STED. Amb aquesta tècnica es pot monitoritzar els llocs d’unió del fotosensibilitzador a la membrana dels bacteris. Així mateix, s’estudia l’ús de la β-lactoglobulina com a portador dual d’hipericina i àcid retinoic. En aquest últim sistema multi-component s’avaluen les propietats fotofísiques per a verificar la formació i estabilitat del complex. En segon lloc, es desenvolupa un nanovehicle per la seva aplicació en teràpia combinada en el qual s’incorporen fàrmacs quimioterapèutics convencionals amb agents fotosensibilitzants, per superar resistències i millorar l’eficàcia dels tractaments individuals. Amb aquest objectiu, s’han dissenyat i estudiat dues formulacions liposomals diferents, ambdues amb el mateix fotosensibilitzador però encapsulant diferents agents quimioterapèutics. Es preparen formulacions bimodals on s’incorporen els dos agents al mateix vehicle i els seus homòlegs unimodals, amb la incorporació única d’un dels dos agents. S’han avaluat les característiques fisicoquímiques, fotofísiques i fotobiològiques de les suspensions bimodals i unimodals. La lozalització subcel·lular demostra que cada principi actiu es localitza a orgànuls diferents desencadenant rutes de senyalització cel·lular diferents, eludint els possibles mecanismes de resistència. El tractament in vitro en cèl·lules cancerígenes amb aquests sistemes tenen un efecte prometedor, ja que com a mínim presenten un comportament additiu respecte els tractaments individuals. Finalment, s’ha avaluat el potencial de la vehiculització activa mitjançant la unió covalent d’un anticòs monoclonal a la superfície, el que millora lleugerament els resultats per una de les dues formulacions. |
|---|