El pare Robert de la Riba, figura cabdal de la música per a orgue en la Catalunya del segle XX
El pare Robert de la Riba (1912-1999), caputxí, es formà amb C. Pellicer, J. Pahissa, A. Galliera, J. Lamote de Grignon i J. Zamacois. La seva empremta musical es féu sentir a bastament en la vida artística de Barcelona durant la segona meitat del segle XX. Per una banda, des del magisteri musical d...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:321589 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/321589 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Música per a orgue a Barcelona i Catalunya Concerts d'orgue al Palau de la Música Catalana Concerts d'orgue a Pompeia (Barcelona) Audicions sacres de Pompeia Escolania de Pompeia Transcripcions per a orgue Improvisacions per a orgue Repertori organístic de J. S. Bach a Catalunya Organ music in Barcelona and Catalonia Organ concerts at the Palau de la Música Catalana Organ concerts at Nostra Senyora de Pompeia in Barcelona Sacred music concerts at Nostra Senyora de Pompeia Boys' Choir of Nostra Senyora de Pompeia church Organ transcriptions Organ improvisations J. S. Bach organ repertory in Catalonia |
| Sumario: | El pare Robert de la Riba (1912-1999), caputxí, es formà amb C. Pellicer, J. Pahissa, A. Galliera, J. Lamote de Grignon i J. Zamacois. La seva empremta musical es féu sentir a bastament en la vida artística de Barcelona durant la segona meitat del segle XX. Per una banda, des del magisteri musical de l'escolania de Nostra Senyora de Pompeia, entre 1946 i 1969, i, per l'altra, des de les consoles dels orgues del Palau de la Música Catalana i del Santuari de Pompeia de Barcelona. El seu desig d'apropar i suscitar l'interès per l'orgue, un instrument força desconegut en aquella època, i en segons en quins cercles, fins i tot, menystingut, el va menar a presentar transcripcions d'obres cèlebres de W. A. Mozart, L. Van Beethoven, F. Mendelsshon, J. Strauss, F. Chopin, F. Grofé, J. Turina i J. Guridi que, al costat del repertori organístic bachià i del de l'escola romàntica francesa, feia les delícies del públic que assistia als concerts matinals d'orgue dels diumenges al Palau de la Música, entre els anys 1952 i 1956. D'altra banda, des de l'orgue de Pompeia, a partir de 1970 i fins a finals dels anys noranta, va programar cicles anuals de concerts d'orgue, que presentava en forma de cursos, entre els mesos d'octubre i abril, on setmana rere setmana donava a conèixer autors, formes, estils i èpoques. Des de la tribuna de Pompeia interpretà per primera vegada a Barcelona l'Opera omnia d'orgue de J. S. Bach, al costat del repertori organístic de F. Mendelssohn, R. Schumann, F. Liszt, J. Brahms i l'escola francesa de C. Franck, E. Gigout, F. A. Guilmant, C. M. Widor, L. Boëllmann, C. Tournemire, M. Dupré i L. Vierne. De fet, el model organístic del pare Robert de la Riba encara va seguir bastant de prop el de l'escola francesa, així com també la italiana de M. E. Bossi, formada per grans organistes, improvisadors i compositors. L'edició de la seva Música per a orgue (Tritó, 2001 i 2008) ha posat a l'abast dels organistes el seu repertori compositiu, a la qual cosa hi ha col·laborat, sens dubte, l'edició del CD d'Heinrich Walther (SEdeM, 2006). Tanmateix, seria de gran interès per al coneixement de la riquesa de la música catalana del segle XX poder disposar de l'edició impresa d'una part important de la seva obra que encara roman desatesa, en especial la Rapsòdia nadalenca (1947) per a solistes, cor i orquestra; El pessebre per a 4 veus i orquestra, i la col·lecció de 24 cançons catalanes per a soprano i piano. Catalunya, un país massa sovint desagraït amb els seus músics, va deixar passar sense pena ni glòria el 2012, centenari del seu naixement, i va desaprofitar, així, una magnífica ocasió per a recuperar l'obra i la figura d'un dels seus grans organistes i compositors del segle XX. Sense la figura del pare Robert de la Riba no es pot explicar ni la recuperació de l'orgue com a instrument concertístic en el marc de la Barcelona de la postguerra, ni la panoràmica de la creació musical catalana en el decurs de la segona meitat del segle XX. |
|---|