La construcció intel·lectual de la polaritat enel caràcter col·lectiu de les póleis de la Grècia clàssica. Atenes i Esparta
La recepció de la Grècia Clàssica ha estat entesa d’acord amb les seves dues principals póleis, que han representat dos ‘esperits’ o ‘formes de ser’ contraposades. Atenes representa una concepció política i cultural ‘democràtica’, ‘individualista’ i ‘creativa’. Esparta s’identifica amb una idea de s...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositorio: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/152201 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/10609/152201 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Atenes Esparta caràcter col·lectiu construcció intel·lectual polaritat Athens Sparta collective character intellectual construction polarity Greece -- Civilization -- TFM Cultura grega -- TFM |
| Sumario: | La recepció de la Grècia Clàssica ha estat entesa d’acord amb les seves dues principals póleis, que han representat dos ‘esperits’ o ‘formes de ser’ contraposades. Atenes representa una concepció política i cultural ‘democràtica’, ‘individualista’ i ‘creativa’. Esparta s’identifica amb una idea de societat ‘aristocràtica’, ‘col·lectivista’ i ‘bèl·lica’. Aquesta interpretació pot ser posada en dubte, producte d’una construcció intel·lectual amb finalitats polítiques, interessada en subratllar la polaritat d’ambdues maneres d’entendre un món, el grec, que tant l’una com l’altra van voler personificar i, de fet, dominar, projectant, especialment Atenes, aquesta hegemonia vers l’exterior. Tot això esclata durant la segona meitat de segle, en confrontació militar de dos models pretesament contraposats, amb la Guerra del Peloponès (431 – 404 a.C). Les fonts intel·lectuals del moment, com Heròdot, Tucídides i Xenofont, juntament amb la recerca de les fonts contemporànies, ens permeten obtenir una interpretació rigorosa sobre la realitat històrica d’aquest període, que explica les característiques i els ‘per què’ d’una exitosa, per simplista, construcció intel·lectual, basada en l’antagonisme entre Atenes, idealitzada amb la democràcia i el comerç exterior, criticada per inestable, i Esparta, celebrada per guerrera i estable, difamada per autoritària. Descobrirem què hi ha de mite i què de realitat en aquesta imatge polaritzada, singular en època antiga, en cap cas única en la història de les civilitzacions. |
|---|